Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de la Bíblia: el Leviatan»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de la Bíblia: el Leviatán|Idioma=Español}} Ningú s'atreveix a despertar-li, ni pot si més no estar...».)
 
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de la Bíblia: el Leviatán|Idioma=Español}}
+
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de la Bíblia: el Leviatan|Idioma=Español}}
  
Ningú s'atreveix a despertar-li, ni pot si més no estar a peu ferm davant d'ell.
+
Versió en català més extensa.  
  
Qui mai li va assaltar i va quedar fora de perill? No ho hi ha sota el cel.
+
'''''Llibre de Job'', 41'''
  
No callaré la forma dels seus membres; declararé la seva força incomparable.
+
1 La certesa d'atrapar-lo és il·lusòria,
 +
només de veure'l, ja et desmaies.
  
Qui ha descobert la part anterior del seu vestit, qui va penetrar en el revers de la seva cuirassa?
+
2 Ningú no gosaria provocar-lo!
 +
Per tant, qui s'arriscaria a fer-me front?
  
Qui va obrir les portes de la seva boca? El cercle de les seves dents infon terror.
+
3 ¿Qui m'ha deixat res, que jo li ho hagi de tornar?
 +
Sota la capa del cel, tot és meu.
  
El seu dors està armat de làmines d'escuts, compactes i tancades com un còdol; únese una a l'altra sense quedar escletxa, i un buf no entra per elles; estan pegades una amb una altra; bé travades no poden separar-se. Els seus esternuts són flamarades, els seus ulls són com les parpelles de l'aurora; de la seva boca surten flames, s'escapen centellas de foc; surt dels seus nassos fum, com d'olla al foc, bullent; el seu alè encén els carbons, salten flames de la seva boca; en el seu coll està la seva força, i davant ell tremolen d'horror. [...].
+
4 Contempla encara el cocodril,
 +
fixa't en els seus membres,
 +
el seu vigor i la seva àgil construcció.
  
El seu cor és dur com el pedernal, dur com la pedra inferior del queixal.
+
5 ¿Qui ha obert pel ventre el seu vestit?
 +
¿Qui penetra la seva doble cuirassa?
  
De la seva majestat temen les ones, les ones del mar es retiren; l'espasa que li toca no es fixa, ni la llança, ni el dard, ni el venablo; per a ell el ferro és solament palla, el bronze fusta corcada. El fill de l'arc no li fa fugir, les pedres de la fona són per a ell estopas; la maça li és com a palla, i es burla del vibrar del venablo. [...]
+
6 ¿Qui força els batents del seu musell,
 +
encerclats de dents terribles?
  
No hi ha a la terra semblant a ell, fet per no tenir por!
+
7 La seva esquena són fileres d'escuts,
 +
engalzats i segellats,
  
Mira a tot l'altiu, és el rei dels feroços!
+
8 tan compactes l'un amb l'altre
{{Ref|Ref=''Bíblia, Llibre de Job'', 41. BAC, Madrid 1969, p.611-612.|Títol=Bíblia, Llibre de Job|Cita=true}}
+
que ni l'aire no hi passaria.
 +
 
 +
9 S'ajusten tots entre ells,
 +
formen un bloc sense esquerdes.
 +
 
 +
10 Els seus esternuts són cascades lluminoses,
 +
els seus ulls, pupil·les de l'aurora;
 +
 
 +
11 del seu musell en surten flamarades,
 +
en brollen espurnes de foc.
 +
 
 +
12 Pels narius escup una fumada,
 +
com l'olla que arrenca el bull.
 +
 
 +
13 El seu alè encén les brases,
 +
surt foc del seu musell.
 +
 
 +
14 En el coll hi té la força,
 +
i davant d'ell, l'esglai tremola.
 +
 
 +
15 Té la carn del cos espessa,
 +
adherida a l'os, inamovible.
 +
 
 +
16 El seu cor és dur com la roca,
 +
com la mola de sota en un molí.
 +
 
 +
17 Quan s'aixeca, els déus s'espanten;
 +
reculen esgarrifats.
 +
 
 +
18 Contra ell no hi valen espases,
 +
ni dards, ni fletxes, ni llances.
 +
 
 +
19 Per a ell, el ferro és palla,
 +
i el bronze, fusta podrida.
 +
 
 +
20 No el fan fugir els trets de l'arc,
 +
per a ell són com pallús les pedres de la fona.
 +
 
 +
21 La maça li sembla un bri
 +
i se'n riu quan brunz la javelina.
 +
 
 +
22 Amb puntes de test al ventre,
 +
ell solca el fang com el trill.
 +
 
 +
23 Fa bullir el gorg com una olla,
 +
el mar, com un calder d'aromes.
 +
 
 +
24 Al seu darrere deixa un solc lluminós,
 +
una cabellera blanca enmig de l'oceà.
 +
 
 +
25 No té parió sobre la terra,
 +
jo l'he fet el més intrèpid.
 +
 
 +
26 Planta cara a tots els arrogants,
 +
és el rei dels animals ferotges.
 +
 
 +
 
 +
''Bíblia, Llibre de Job'', 41. Edició en català procedent de: http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jb+41&id24=1&pos=0&set=15&l=ca
 +
 
 +
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides
 +
__________________________________
 +
 
 +
Edició en castellà procedeix de:
 +
 
 +
{{Ref|Ref=''Biblia, Libro de Job'', 41. BAC, Madrid 1969, p.611-612.|Títol=Biblia, Libro de Job|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 16:46, 27 set 2016

Versió en català més extensa.

Llibre de Job, 41

1 La certesa d'atrapar-lo és il·lusòria, només de veure'l, ja et desmaies.

2 Ningú no gosaria provocar-lo! Per tant, qui s'arriscaria a fer-me front?

3 ¿Qui m'ha deixat res, que jo li ho hagi de tornar? Sota la capa del cel, tot és meu.

4 Contempla encara el cocodril, fixa't en els seus membres, el seu vigor i la seva àgil construcció.

5 ¿Qui ha obert pel ventre el seu vestit? ¿Qui penetra la seva doble cuirassa?

6 ¿Qui força els batents del seu musell, encerclats de dents terribles?

7 La seva esquena són fileres d'escuts, engalzats i segellats,

8 tan compactes l'un amb l'altre que ni l'aire no hi passaria.

9 S'ajusten tots entre ells, formen un bloc sense esquerdes.

10 Els seus esternuts són cascades lluminoses, els seus ulls, pupil·les de l'aurora;

11 del seu musell en surten flamarades, en brollen espurnes de foc.

12 Pels narius escup una fumada, com l'olla que arrenca el bull.

13 El seu alè encén les brases, surt foc del seu musell.

14 En el coll hi té la força, i davant d'ell, l'esglai tremola.

15 Té la carn del cos espessa, adherida a l'os, inamovible.

16 El seu cor és dur com la roca, com la mola de sota en un molí.

17 Quan s'aixeca, els déus s'espanten; reculen esgarrifats.

18 Contra ell no hi valen espases, ni dards, ni fletxes, ni llances.

19 Per a ell, el ferro és palla, i el bronze, fusta podrida.

20 No el fan fugir els trets de l'arc, per a ell són com pallús les pedres de la fona.

21 La maça li sembla un bri i se'n riu quan brunz la javelina.

22 Amb puntes de test al ventre, ell solca el fang com el trill.

23 Fa bullir el gorg com una olla, el mar, com un calder d'aromes.

24 Al seu darrere deixa un solc lluminós, una cabellera blanca enmig de l'oceà.

25 No té parió sobre la terra, jo l'he fet el més intrèpid.

26 Planta cara a tots els arrogants, és el rei dels animals ferotges.


Bíblia, Llibre de Job, 41. Edició en català procedent de: http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jb+41&id24=1&pos=0&set=15&l=ca

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides __________________________________

Edició en castellà procedeix de:


Biblia, Libro de Job, 41. BAC, Madrid 1969, p.611-612.