Accions

Recurs

Cita de Sartre contra Heidegger sobre la mort

De Wikisofia

La revisió el 22:33, 24 maig 2017 per Sofibot (discussió | contribucions) (modificant original)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

D'aquesta contaminació resulta que la mort pren aspecte de necessitat ontològica i la finitud, al contrari, pren en préstec a la mort el seu caràcter de contingència.

[...]

La finitud és una estructura ontològica del per a si que determina la llibertat i que no existeix sinó en i pel lliure projecte de la fi que m'anuncia el que sóc. En altres termes, la realitat humana seguiria sent finita, encara que fos immortal, perquè es fa finita en triar-se humana. Ser finit, en efecte, és triar-se, és a dir, fer-se anunciar el que s'és projectant-se cap a un possible a exclusió d'uns altres.

Sartre, El ser y la nada, Losada, Buenos Aires 1976, p.666-667.

Original en castellà

De esta contaminación resulta que la muerte toma aspecto de necesidad ontológica y la finitud, al contrario, toma en préstamo a la muerte su carácter de contingencia.

[...]

La finitud es una estructura ontológica del para-sí que determina la libertad y que no existe sino en y por el libre proyecto del fin que me anuncia lo que soy. En otros términos, la realidad humana seguiría siendo finita, aunque fuese inmortal, porque se hace finita al elegirse humana. Ser finito, en efecto, es elegirse, es decir, hacerse anunciar lo que se es proyectándose hacia un posible con exclusión de otros.