Accions

Recurs

Cita de Plató sobre la justícia

De Wikisofia

La revisió el 17:57, 18 set 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Allò que des del principi, quan fundàvem la ciutat, afirmàvem que calia observar en tota circumstància, això mateix o una forma d'això és, al meu parer, la justícia. I el que vam establir i repetim moltes vegades, si bé te'n recordes, és que cadascun ha d'atendre a una sola de les coses de la ciutat: a allò per al qual la seva naturalesa estigui més ben dotada.

-En efecte, això dèiem.

-I també, de cert, sentíem dir a molts altres i deixàvem nosaltres assegurat repetidament que el fer cadascun la seva i no multiplicar les seves activitats era la justícia.

-Així de cert ho deixem fixat.

-Això, doncs, amic –vaig dir–, sembla que és en certa manera la justícia: el fer cadascun la seva. [...] el que faltava a la ciutat després de tot això que deixem examinat –la temprança, el valor i la prudència–, és allò altre que a totes tres dóna el vigor necessari al seu naixement i que, després de nascudes, les conserva mentre subsisteix en elles. I vam dir que si trobàvem a aquelles tres, allò que faltava era la justícia.

Platón, República, 433 a-b. Instituto de Estudios Políticos, Madrid 1969, Vol. II, p.85-86.

Original en castellà

Aquello que desde el principio, cuando fundábamos la ciudad, afirmábamos que había que observar en toda circunstancia, eso mismo o una forma de eso es, a mi parecer, la justicia. Y lo que establecimos y repetimos muchas veces, si bien te acuerdas, es que cada uno debe atender a una sola de las cosas de la ciudad: a aquello para que su naturaleza esté mejor dotada.

-En efecto, eso decíamos.

-Y también, de cierto, oíamos decir a otros muchos y dejábamos nosotros sentado repetidamente que el hacer cada uno lo suyo y no multiplicar sus actividades era la justicia.

-Así de cierto lo dejamos sentado.

-Esto, pues, amigo –dije–, parece que es en cierto modo la justicia: el hacer cada uno lo suyo. [...] lo que faltaba en la ciudad después de todo eso que dejamos examinado –la templanza, el valor y la prudencia–, es aquello otro que a todas tres da el vigor necesario a su nacimiento y que, después de nacidas, las conserva mientras subsiste en ellas. Y dijimos que si encontrábamos a aquellas tres, lo que faltaba era la justicia.