Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Nidditch»

De Wikisofia

m (bot: - ''deductius'', això és, + ''deductius'', és a dir,)
 
(2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Nidditch|Idioma=Español}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Nidditch|Idioma=Español}}
  
La lògica matemàtica és el resultat de la convergència de quatre línies de pensament. Aquestes línies són: (1) la lògica antiga, que va ser invenció d'Aristòtil ; (2) la idea d'un llenguatge complet i automàtic per al raonament; (3) els nous progressos en àlgebra i geometria esdevinguts després de 1925, i (4) la idea que hi ha parts de la matemàtica que són sistemes ''deductius'', això és, cadenes de raonaments que es conformen a les regles de la lògica (que són regles per virtut de les quals podem passar d'un enunciat I1 a un altre enunciat I2, sent I2 necessàriament veritable sempre que es consideri que I1 és veritable).
+
La lògica matemàtica és el resultat de la convergència de quatre línies de pensament. Aquestes línies són: (1) la lògica antiga, que va ser invenció d'Aristòtil ; (2) la idea d'un llenguatge complet i automàtic per al raonament; (3) els nous progressos en àlgebra i geometria esdevinguts després de 1925, i (4) la idea que hi ha parts de la matemàtica que són sistemes ''deductius'', és a dir, cadenes de raonaments que es conformen a les regles de la lògica (que són regles per virtut de les quals podem passar d'un enunciat I1 a un altre enunciat I2, sent I2 necessàriament veritable sempre que es consideri que I1 és veritable).
 
{{Ref|Ref=P.H. Nidditch, ''El desarrollo de la lógica matemática'', Cátedra, Madrid 1987, p. 12.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=P.H. Nidditch, ''El desarrollo de la lógica matemática'', Cátedra, Madrid 1987, p. 12.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 13:23, 4 juny 2018

La lògica matemàtica és el resultat de la convergència de quatre línies de pensament. Aquestes línies són: (1) la lògica antiga, que va ser invenció d'Aristòtil ; (2) la idea d'un llenguatge complet i automàtic per al raonament; (3) els nous progressos en àlgebra i geometria esdevinguts després de 1925, i (4) la idea que hi ha parts de la matemàtica que són sistemes deductius, és a dir, cadenes de raonaments que es conformen a les regles de la lògica (que són regles per virtut de les quals podem passar d'un enunciat I1 a un altre enunciat I2, sent I2 necessàriament veritable sempre que es consideri que I1 és veritable).

P.H. Nidditch, El desarrollo de la lógica matemática, Cátedra, Madrid 1987, p. 12.

Original en castellà

La lógica matemática es el resultado de la convergencia de cuatro líneas de pensamiento. Estas líneas son: (1) la lógica antigua, que fue invención de Aristóteles ; (2) la idea de un lenguaje completo y automático para el razonamiento; (3) los nuevos progresos en álgebra y geometría acaecidos después de 1925, y (4) la idea de que hay partes de la matemática que son sistemas deductivos, esto es, cadenas de razonamientos que se conforman a las reglas de la lógica (que son reglas por virtud de las cuales podemos pasar de un enunciado E1 a otro enunciado E2, siendo E2 necesariamente verdadero siempre que se considere que E1 es verdadero).