Cita de Muguerza

Es tracta ara d'examinar quina classe de raons podrien justificar, és a dir, fer acceptable, la conclusió d'una argumentació moral. Quan abans preguntàvem per què A està obligat a complir el promès a B i se'ns responia al·legant la norma més general que les promeses han de ser complertes, podríem anomenar a això una raó normativa en suport del judici moral. Però la nostra pregunta també podria haver estat contestada: «Perquè saldar el seu deute permetrà a A viure en pau amb B», en aquest cas s'hauria al·legat una raó fàctica en suport del citat judici. La diferència entre una «raó normativa» (norma que justifica a una norma) i una «raó fàctica» (judici de fet que justifica a una norma) vindria a ser aquesta: la justificació per mitjà de raons normatives és sempre deductiva, la justificació per mitjà de raons fàctiques no ho podrà ser mai.

J. Muguerza, La razón sin esperanza, Taurus, Madrid 1977, p. 81.

---

Original en castellà

Se trata ahora de examinar qué clase de razones podrían justificar, esto es, hacer aceptable, la conclusión de una argumentación moral. Cuando antes preguntábamos por qué A está obligado a cumplir lo prometido a B y se nos respondía alegando la norma más general de que las promesas deben ser cumplidas, podríamos llamar a esto una razón normativa en apoyo del juicio moral. Pero nuestra pregunta también podría haber sido contestada: «Porque saldar su deuda permitirá a A vivir en paz con B», en cuyo caso habríase alegado una razón fáctica en apoyo del citado juicio. La diferencia entre una «razón normativa» (norma que justifica a una norma) y una «razón fáctica» (juicio de hecho que justifica a una norma) vendría a ser ésta: la justificación por medio de razones normativas es siempre deductiva, la justificación por medio de razones fácticas no lo podrá ser nunca.