Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de M. Thornton»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de M. Thornton|Idioma=Español}} En el mite i el folklore, la destinació és un tema recurrent. Somerse...».)
 
Línia 4: Línia 4:
  
 
«Un mercader de Bagdad va enviar al seu criat a buscar provisions al mercat, però aquest, torna al cap de molt poca estona i li diu pàl·lid i tremolós: Amo, ara mateix, quan estava al mercat, una dona em va donar una empenta i, en tornar-me, em vaig adonar que era la mort la que m'havia empès. Em va mirar i em va fer un gest amenaçador. Per favor, dóna'm el teu cavall més veloç perquè pugui fugir de la ciutat i fuita a la meva destinació. M'aniré a Samarra i allí no m'ha de trobar la mort. El mercader li va donar el seu millor cavall i el criat, clavant les espuelas al cavall, es va llançar al galop sense parar fins a arribar a Samarra. Va baixar després el mercader al mercat i va veure a la mort enmig de la gent; es va apropar a ella i li va dir: «Per què has espantat al meu criat? Per què li vas amenaçar quan us vau veure aquest matí?». «No era un gest d'amenaça», va dir la mort. «Va ser un gest de sorpresa. Em vaig quedar estranyada de veure-ho a Bagdad, quan en realitat tenia una cita amb ell aquesta nit, en Samarra».
 
«Un mercader de Bagdad va enviar al seu criat a buscar provisions al mercat, però aquest, torna al cap de molt poca estona i li diu pàl·lid i tremolós: Amo, ara mateix, quan estava al mercat, una dona em va donar una empenta i, en tornar-me, em vaig adonar que era la mort la que m'havia empès. Em va mirar i em va fer un gest amenaçador. Per favor, dóna'm el teu cavall més veloç perquè pugui fugir de la ciutat i fuita a la meva destinació. M'aniré a Samarra i allí no m'ha de trobar la mort. El mercader li va donar el seu millor cavall i el criat, clavant les espuelas al cavall, es va llançar al galop sense parar fins a arribar a Samarra. Va baixar després el mercader al mercat i va veure a la mort enmig de la gent; es va apropar a ella i li va dir: «Per què has espantat al meu criat? Per què li vas amenaçar quan us vau veure aquest matí?». «No era un gest d'amenaça», va dir la mort. «Va ser un gest de sorpresa. Em vaig quedar estranyada de veure-ho a Bagdad, quan en realitat tenia una cita amb ell aquesta nit, en Samarra».
{{Ref|Ref=M. Thornton, ''Do we fa free will?'', Bristol Classical Pres, Bristol 1989, p. 62.|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=M. Thornton, ''Do we hace free will?'', Bristol Classical Pres, Bristol 1989, p. 62.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 23:20, 31 ago 2015

En el mite i el folklore, la destinació és un tema recurrent. Somerset Maugham (Sheppy, acte III) capta amb la següent narració la sensació lleugerament esgarrifosa que tenim quan pensem en la destinació:

«Un mercader de Bagdad va enviar al seu criat a buscar provisions al mercat, però aquest, torna al cap de molt poca estona i li diu pàl·lid i tremolós: Amo, ara mateix, quan estava al mercat, una dona em va donar una empenta i, en tornar-me, em vaig adonar que era la mort la que m'havia empès. Em va mirar i em va fer un gest amenaçador. Per favor, dóna'm el teu cavall més veloç perquè pugui fugir de la ciutat i fuita a la meva destinació. M'aniré a Samarra i allí no m'ha de trobar la mort. El mercader li va donar el seu millor cavall i el criat, clavant les espuelas al cavall, es va llançar al galop sense parar fins a arribar a Samarra. Va baixar després el mercader al mercat i va veure a la mort enmig de la gent; es va apropar a ella i li va dir: «Per què has espantat al meu criat? Per què li vas amenaçar quan us vau veure aquest matí?». «No era un gest d'amenaça», va dir la mort. «Va ser un gest de sorpresa. Em vaig quedar estranyada de veure-ho a Bagdad, quan en realitat tenia una cita amb ell aquesta nit, en Samarra».

M. Thornton, Do we hace free will?, Bristol Classical Pres, Bristol 1989, p. 62.

Original en castellà

En el mito y el folklore, el destino es un tema recurrente. Somerset Maugham (Sheppy, acto III) capta con la siguiente narración la sensación ligeramente escalofriante que tenemos cuando pensamos en el destino:

«Un mercader de Bagdad envió a su criado a buscar provisiones al mercado, pero éste, vuelve al cabo de muy poco rato y le dice pálido y tembloroso: Amo, ahora mismo, cuando estaba en el mercado, una mujer me dio un empujón y, al volverme, me di cuenta de que era la muerte la que me había empujado. Me miró y me hizo un gesto amenazador. Por favor, dame tu caballo más veloz para que pueda huir de la ciudad y escape a mi destino. Me iré a Samarra y allí no me ha de encontrar la muerte. El mercader le dio su mejor caballo y el criado, clavando las espuelas al caballo, se lanzó al galope sin parar hasta llegar a Samarra. Bajó luego el mercader al mercado y vio a la muerte en medio de la gente; se acercó a ella y le dijo: «¿Por qué has espantado a mi criado? ¿Por qué le amenazaste cuando os visteis esta mañana?». «No era un gesto de amenaza», dijo la muerte. «Fue un gesto de sorpresa. Me quedé extrañada de verlo en Bagdad, cuando en realidad tenía una cita con él esta noche, en Samarra».