Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de M. Benedetti»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de M. Benedetti|Idioma=Español}} I llavors com et vas salvar? Molt senzill: vaig perdre el vaixell a Gèn...».) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de M. Benedetti|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de M. Benedetti|Idioma=Español}} | ||
I llavors com et vas salvar? Molt senzill: vaig perdre el vaixell a Gènova. Vaig arribar al port mitjana hora després de la seva partida fastigosament puntual. Vaig tractar d'aconseguir una llanxa que em portés fins al vapor (encara estava a la vista). Per a la meva sort vaig fracassar en l'intent. Quan deu dies després em vaig assabentar que el buc s'havia enfonsat en ple Atlàntic, no se'm va ocórrer res menys egoista que celebrar-ho amb una damajuana de Chianti. | I llavors com et vas salvar? Molt senzill: vaig perdre el vaixell a Gènova. Vaig arribar al port mitjana hora després de la seva partida fastigosament puntual. Vaig tractar d'aconseguir una llanxa que em portés fins al vapor (encara estava a la vista). Per a la meva sort vaig fracassar en l'intent. Quan deu dies després em vaig assabentar que el buc s'havia enfonsat en ple Atlàntic, no se'm va ocórrer res menys egoista que celebrar-ho amb una damajuana de Chianti. | ||
| − | {{Ref|Ref=M. Benedetti, '' | + | {{Ref|Ref=M. Benedetti, ''La borra del café'', Destino, Barcelona 1993, p. 22.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:55, 31 ago 2015
I llavors com et vas salvar? Molt senzill: vaig perdre el vaixell a Gènova. Vaig arribar al port mitjana hora després de la seva partida fastigosament puntual. Vaig tractar d'aconseguir una llanxa que em portés fins al vapor (encara estava a la vista). Per a la meva sort vaig fracassar en l'intent. Quan deu dies després em vaig assabentar que el buc s'havia enfonsat en ple Atlàntic, no se'm va ocórrer res menys egoista que celebrar-ho amb una damajuana de Chianti.
| M. Benedetti, La borra del café, Destino, Barcelona 1993, p. 22. |
Original en castellà
¿Y entonces cómo te salvaste? Muy sencillo: perdí el barco en Génova. Llegué al puerto media hora después de su partida asquerosamente puntual. Traté de conseguir una lancha que me llevara hasta el vapor (aún estaba a la vista). Para mi suerte fracasé en el intento. Cuando diez días después me enteré de que el buque se había hundido en pleno Atlántico, no se me ocurrió nada menos egoísta que celebrarlo con una damajuana de Chianti.