Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Kant sobre el sublim»

De Wikisofia

(modificant original)
m (bot: - suprasensible del mateix.[...] + suprasensible d'aquest.[...])
Línia 8: Línia 8:
 
''Sublim és el que, només perquè es pot pensar, demostra una facultat de l'esperit que supera tota mesura dels sentits. ''[...]
 
''Sublim és el que, només perquè es pot pensar, demostra una facultat de l'esperit que supera tota mesura dels sentits. ''[...]
  
El ''sublim'' consisteix només en la ''relació'' en la qual el sensible, en la representació de la naturalesa és jutjat com a propi per a un ús possible suprasensible del mateix.[...]
+
El ''sublim'' consisteix només en la ''relació'' en la qual el sensible, en la representació de la naturalesa és jutjat com a propi per a un ús possible suprasensible d'aquest.[...]
  
 
Pot descriure's així el sublim: és un objecte (de la naturalesa) ''la representació de la qual determina l'esperit a pensar la inaccessibilitat de la naturalesa com a exposició d'idees.''
 
Pot descriure's així el sublim: és un objecte (de la naturalesa) ''la representació de la qual determina l'esperit a pensar la inaccessibilitat de la naturalesa com a exposició d'idees.''

Revisió del 18:25, 20 oct 2017

Sublim és el que, només perquè es pot pensar, demostra una facultat de l'esperit que supera tota mesura dels sentits. [...]

El sublim consisteix només en la relació en la qual el sensible, en la representació de la naturalesa és jutjat com a propi per a un ús possible suprasensible d'aquest.[...]

Pot descriure's així el sublim: és un objecte (de la naturalesa) la representació de la qual determina l'esperit a pensar la inaccessibilitat de la naturalesa com a exposició d'idees.

Kant, Crítica del juicio (Traducción de M. García Morente, Espasa Calpe, Madrid 1981, 2ª ed., p.152, p. 170 y 171).

Veure text més ampli


Original en castellà

Sublime es lo que, sólo porque se puede pensar, demuestra una facultad del espíritu que supera toda medida de los sentidos. [...]

Lo sublime consiste sólo en la relación en la cual lo sensible, en la representación de la naturaleza es juzgado como propio para un uso posible suprasensible del mismo.[...]

Puede describirse así lo sublime: es un objeto (de la naturaleza) cuya representación determina el espíritu a pensar la inaccesibilidad de la naturaleza como exposición de ideas.


Ver texto más amplio