Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Kant 3»

De Wikisofia

(adding es)
(modificant original)
 
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Kant 3|Idioma=Español}}
Dado que suele entenderse por el concepto de Dios, no una naturaleza eterna que obre ciegamente, como raíz de las cosas, sino un ser supremo que consideramos creador de las mismas mediante el entendimiento y la libertad; dado, además, que es ese concepto el único que nos interesa, podríamos, en rigor, negar al ''deísta ''su creencia en Dios y admitirle únicamente la afirmación de un primer ser o causa suprema. Sin embargo, como no puede acusarse a nadie de pretender negar algo que no se atreve a afirmar, es más benévolo y justo decir que el ''deísta ''cree en'' Dios'', mientras que el ''teísta ''cree en un ''Dios vivo (summa inteligentia'').
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Kant 3|Idioma=Español}}
 
  
 
Atès que sol entendre's pel concepte de Déu, no una naturalesa eterna que obri cegament, com a arrel de les coses, sinó un ésser suprem que considerem creador de les mateixes mitjançant l'enteniment i la llibertat; donat, a més, que és aquest concepte l'únic que ens interessa, podríem, en rigor, negar al ''deista ''la seva creença en Déu i admetre-li únicament l'afirmació d'un primer ser o causa suprema. No obstant això, com no pot acusar-se a ningú de pretendre negar alguna cosa que no s'atreveix a afirmar, és més benèvol i just dir que el ''deista ''creu en'' Déu'', mentre que el ''teista ''creu en un ''Déu viu (summa inteligentia'').
 
Atès que sol entendre's pel concepte de Déu, no una naturalesa eterna que obri cegament, com a arrel de les coses, sinó un ésser suprem que considerem creador de les mateixes mitjançant l'enteniment i la llibertat; donat, a més, que és aquest concepte l'únic que ens interessa, podríem, en rigor, negar al ''deista ''la seva creença en Déu i admetre-li únicament l'afirmació d'un primer ser o causa suprema. No obstant això, com no pot acusar-se a ningú de pretendre negar alguna cosa que no s'atreveix a afirmar, és més benèvol i just dir que el ''deista ''creu en'' Déu'', mentre que el ''teista ''creu en un ''Déu viu (summa inteligentia'').
 
{{Ref|Ref=I. Kant, ''Crítica de la razón pura'', Dialéc. trasc., B 661 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 525).|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=I. Kant, ''Crítica de la razón pura'', Dialéc. trasc., B 661 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 525).|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 22:25, 24 maig 2017



Atès que sol entendre's pel concepte de Déu, no una naturalesa eterna que obri cegament, com a arrel de les coses, sinó un ésser suprem que considerem creador de les mateixes mitjançant l'enteniment i la llibertat; donat, a més, que és aquest concepte l'únic que ens interessa, podríem, en rigor, negar al deista la seva creença en Déu i admetre-li únicament l'afirmació d'un primer ser o causa suprema. No obstant això, com no pot acusar-se a ningú de pretendre negar alguna cosa que no s'atreveix a afirmar, és més benèvol i just dir que el deista creu en Déu, mentre que el teista creu en un Déu viu (summa inteligentia).

I. Kant, Crítica de la razón pura, Dialéc. trasc., B 661 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 525).

Original en castellà

Dado que suele entenderse por el concepto de Dios, no una naturaleza eterna que obre ciegamente, como raíz de las cosas, sino un ser supremo que consideramos creador de las mismas mediante el entendimiento y la libertad; dado, además, que es ese concepto el único que nos interesa, podríamos, en rigor, negar al deísta su creencia en Dios y admitirle únicamente la afirmación de un primer ser o causa suprema. Sin embargo, como no puede acusarse a nadie de pretender negar algo que no se atreve a afirmar, es más benévolo y justo decir que el deísta cree en Dios, mientras que el teísta cree en un Dios vivo (summa inteligentia).