Accions

Recurs

Cita de Kant 2

De Wikisofia

La revisió el 17:51, 18 set 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

S'entén per teologia el coneixement del ser originari, es tracta, ja sigui del coneixement basat en la simple raó (theologia naturalis), ja sigui del basat en la revelació (revelata). La primera concep el seu objecte, ja sigui a través de la raó pura, mitjançant simples conceptes transcendentals (ens originarium realissimum, ens entium), i es diu teologia transcendental, ja sigui el concep, a través d'un concepte pres de la naturalesa (nostra ànima), com a intel·ligència suprema, i llavors hauria d'anomenar-se teologia natural. Qui només admet una teologia transcendental es diu deista; qui accepta, a més, una teologia natural rep el nom de teista. El primer admet que podem conèixer en tot cas l'existència d'un ésser originari mitjançant la mera raó, però sosté que el nostre concepte del mateix és només transcendental, a saber, el d'un ésser que posseeix tota la realitat, però que no podem determinar més detalladament. El segon afirma que la raó és capaç de determinar més detalladament l'objecte per analogia amb la naturalesa, a saber, com un ésser que, a través de l'enteniment i la llibertat, conté en si el fonament primari de totes les altres coses. Aquell es representa, doncs, una simple causa del món [...]; aquest es representa, en canvi, un creador del món.

I. Kant, Crítica de la razón pura, Dial. trasc., Sec. Sépt., cap. 3, B 659 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 524).

Original en castellà

Se entiende por teología el conocimiento del ser originario, se trata, o bien del conocimiento basado en la simple razón (theologia naturalis), o bien del basado en la revelación (revelata). La primera concibe su objeto, o bien a través de la razón pura, mediante simples conceptos trascendentales (ens originarium realissimum, ens entium), y se llama teología trascendental, o bien lo concibe, a través de un concepto tomado de la naturaleza (nuestra alma), como inteligencia suprema, y entonces debería llamarse teología natural. Quien sólo admite una teología trascendental se llama deísta; quien acepta, además, una teología natural recibe el nombre de teísta. El primero admite que podemos conocer en todo caso la existencia de un ser originario mediante la mera razón, pero sostiene que nuestro concepto del mismo es sólo trascendental, a saber, el de un ser que posee toda la realidad, pero que no podemos determinar más detalladamente. El segundo afirma que la razón es capaz de determinar más detalladamente el objeto por analogía con la naturaleza, a saber, como un ser que, a través del entendimiento y la libertad, contiene en sí el fundamento primario de todas las demás cosas. Aquel se representa, pues, una simple causa del mundo [...]; éste se representa, en cambio, un creador del mundo.