Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de K.R. Popper»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de K.R. Popper|Idioma=Español}} L'enunciat «la probabilitat de treure onze amb dos daus (perfectes) é...».)
 
Línia 4: Línia 4:
  
 
Abans de res enunciat probabilístic numèric sorgeix sempre la qüestió: «Com hem d'interpretar un enunciat d'aquest tipus i -en particular- l'afirmació numèrica que fa?»
 
Abans de res enunciat probabilístic numèric sorgeix sempre la qüestió: «Com hem d'interpretar un enunciat d'aquest tipus i -en particular- l'afirmació numèrica que fa?»
{{Ref|Ref=K.R. Popper, ''Lògica de la investigació científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 138.|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=K.R. Popper, ''Lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 138.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 23:15, 31 ago 2015

L'enunciat «la probabilitat de treure onze amb dos daus (perfectes) és 1/18» seria un exemple d'enunciat probabilístic numèric. Quant als no numèrics, poden ser de diversos tipus. «És molt probable que obtinguem una barreja homogènia barrejant aigua i alcohol» constitueix un exemple d'un tipus d'enunciats que, degudament interpretats, podrien transformar-se potser en probabilístics numèrics com, «la probabilitat d'obtenir... està molt prop de 1».[...]

Abans de res enunciat probabilístic numèric sorgeix sempre la qüestió: «Com hem d'interpretar un enunciat d'aquest tipus i -en particular- l'afirmació numèrica que fa?»

K.R. Popper, Lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 138.

Original en castellà

El enunciado «la probabilidad de sacar once con dos dados (perfectos) es 1/18» sería un ejemplo de enunciado probabilístico numérico. En cuanto a los no numéricos, pueden ser de diversos tipos. «Es muy probable que obtengamos una mezcla homogénea mezclando agua y alcohol» constituye un ejemplo de un tipo de enunciados que, debidamente interpretados, podrían transformarse quizá en probabilísticos numéricos como, «la probabilidad de obtener... está muy cerca de 1».[...]

Ante todo enunciado probabilístico numérico surge siempre la cuestión: «¿Cómo hemos de interpretar un enunciado de este tipo y –en particular– la afirmación numérica que hace?»