Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Hobbes De cive, I,2»
De Wikisofia
m (Sofibot ha mogut Recurs:Cita de Hobbes De cive, I,2. a Recurs:Cita de Hobbes De cive, I,2) |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hobbes De cive, I,2.|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hobbes De cive, I,2.|Idioma=Español}} | ||
Si els homes arriben a un acord per comerciar, cadascun s'interessa no pel soci sinó pel seu propi haver-hi. Si, per deure oficio, neix una amistat formal que és més aviat temor recíproc que amor, tal vegada sorgeixi d'ella una facció, però mai la benevolència. Si s'associen per passatemps o per a diversió, cadascun es complau sobretot del que excita el riure per sentir-se superior (com ocorre en la naturalesa del ridícul) en comparació de la lletjor o la malaltia aliena. | Si els homes arriben a un acord per comerciar, cadascun s'interessa no pel soci sinó pel seu propi haver-hi. Si, per deure oficio, neix una amistat formal que és més aviat temor recíproc que amor, tal vegada sorgeixi d'ella una facció, però mai la benevolència. Si s'associen per passatemps o per a diversió, cadascun es complau sobretot del que excita el riure per sentir-se superior (com ocorre en la naturalesa del ridícul) en comparació de la lletjor o la malaltia aliena. | ||
{{Ref|Ref=Hobbes'', De cive., ''I, 2.'' Antologia: Del ciutadà. Leviatan. ''Tecnos, Madrid 1965.}} | {{Ref|Ref=Hobbes'', De cive., ''I, 2.'' Antologia: Del ciutadà. Leviatan. ''Tecnos, Madrid 1965.}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:24, 24 maig 2017
Si els homes arriben a un acord per comerciar, cadascun s'interessa no pel soci sinó pel seu propi haver-hi. Si, per deure oficio, neix una amistat formal que és més aviat temor recíproc que amor, tal vegada sorgeixi d'ella una facció, però mai la benevolència. Si s'associen per passatemps o per a diversió, cadascun es complau sobretot del que excita el riure per sentir-se superior (com ocorre en la naturalesa del ridícul) en comparació de la lletjor o la malaltia aliena.
| Hobbes, De cive., I, 2. Antologia: Del ciutadà. Leviatan. Tecnos, Madrid 1965. |
Original en castellà
Si los hombres llegan a un acuerdo para comerciar, cada uno se interesa no por el socio sino por su propio haber. Si, por deber de oficio, nace una amistad formal que es más bien temor recíproco que amor, tal vez surja de ella una facción, pero nunca la benevolencia. Si se asocian por pasatiempo o para diversión, cada uno se complace sobre todo de lo que excita la risa para sentirse superior (como ocurre en la naturaleza del ridículo) en comparación con la fealdad o la enfermedad ajena.