Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Hierro, José S.-P.»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Recurs:Cita de Hierro, José S.-P a Recurs:Cita de Hierro, José S.-P. sobre una redirecció) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hierro, José S.-P.|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hierro, José S.-P.|Idioma=Español}} | ||
| − | L'intent ha estat realitzat per Searle. Partint d'un judici descriptiu d'una certa forma de conducta d'un subjecte, Searle intenta concloure, amb l'ajuda d'altres premisses intermèdies, un judici normatiu moral sobre | + | L'intent ha estat realitzat per Searle. Partint d'un judici descriptiu d'una certa forma de conducta d'un subjecte, Searle intenta concloure, amb l'ajuda d'altres premisses intermèdies, un judici normatiu moral sobre aquest subjecte. Aquestes premisses intermèdies pretenen ser igualment descriptives. La seva argumentació, amb certes adaptacions de forma, és com segueix: |
| − | |||
| − | ( | + | (1) ''A'' ha pronunciat les paraules següents: «Prometo pagar a ''B'' mil euros». |
| − | ( | + | (2) ''A'' ha promès pagar a B mil euros. |
| − | ( | + | (3) ''A'' s'ha obligat a pagar a B mil euros. |
| − | (5) ''A ''ha de pagar a B mil | + | (4) ''A'' té l'obligació de pagar a B mil euros |
| + | |||
| + | (5) ''A ''ha de pagar a B mil euros. | ||
{{Ref|Ref=José S.-P. Hierro, ''Problemas del análisis del lenguaje moral'', Tecnos, Madrid 1970, p. 131.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=José S.-P. Hierro, ''Problemas del análisis del lenguaje moral'', Tecnos, Madrid 1970, p. 131.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:02, 15 jul 2020
L'intent ha estat realitzat per Searle. Partint d'un judici descriptiu d'una certa forma de conducta d'un subjecte, Searle intenta concloure, amb l'ajuda d'altres premisses intermèdies, un judici normatiu moral sobre aquest subjecte. Aquestes premisses intermèdies pretenen ser igualment descriptives. La seva argumentació, amb certes adaptacions de forma, és com segueix:
(1) A ha pronunciat les paraules següents: «Prometo pagar a B mil euros».
(2) A ha promès pagar a B mil euros.
(3) A s'ha obligat a pagar a B mil euros.
(4) A té l'obligació de pagar a B mil euros
(5) A ha de pagar a B mil euros.
| José S.-P. Hierro, Problemas del análisis del lenguaje moral, Tecnos, Madrid 1970, p. 131. |