Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Hierro, José S.-P.»
De Wikisofia
m (Sofibot ha mogut Recurs:Cita de Hierro, José S.-P. a Recurs:Cita de Hierro, José S.-P) |
|||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
L'intent ha estat realitzat per Searle. Partint d'un judici descriptiu d'una certa forma de conducta d'un subjecte, Searle intenta concloure, amb l'ajuda d'altres premisses intermèdies, un judici normatiu moral sobre dita subjecta. Aquestes premisses intermèdies pretenen ser igualment descriptives. La seva argumentació, amb certes adaptacions de forma, és com segueix: | L'intent ha estat realitzat per Searle. Partint d'un judici descriptiu d'una certa forma de conducta d'un subjecte, Searle intenta concloure, amb l'ajuda d'altres premisses intermèdies, un judici normatiu moral sobre dita subjecta. Aquestes premisses intermèdies pretenen ser igualment descriptives. La seva argumentació, amb certes adaptacions de forma, és com segueix: | ||
| − | (1) ''A'' ha pronunciat les paraules següents: «Prometo pagar a ''B'' | + | (1) ''A'' ha pronunciat les paraules següents: «Prometo pagar a ''B'' mil pessetes». |
| − | |||
| − | mil pessetes». | ||
(2) ''A'' ha promès pagar a B mil pessetes. | (2) ''A'' ha promès pagar a B mil pessetes. | ||
| Línia 13: | Línia 11: | ||
(4) ''A'' té l'obligació de pagar a B mil pessetes | (4) ''A'' té l'obligació de pagar a B mil pessetes | ||
| − | (5) ''A '' | + | (5) ''A ''ha de pagar a B mil pessetes. |
{{Ref|Ref=José S.-P. Hierro, ''Problemas del análisis del lenguaje moral'', Tecnos, Madrid 1970, p. 131.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=José S.-P. Hierro, ''Problemas del análisis del lenguaje moral'', Tecnos, Madrid 1970, p. 131.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 17:37, 24 ago 2018
L'intent ha estat realitzat per Searle. Partint d'un judici descriptiu d'una certa forma de conducta d'un subjecte, Searle intenta concloure, amb l'ajuda d'altres premisses intermèdies, un judici normatiu moral sobre dita subjecta. Aquestes premisses intermèdies pretenen ser igualment descriptives. La seva argumentació, amb certes adaptacions de forma, és com segueix:
(1) A ha pronunciat les paraules següents: «Prometo pagar a B mil pessetes».
(2) A ha promès pagar a B mil pessetes.
(3) A s'ha obligat a pagar a B mil pessetes.
(4) A té l'obligació de pagar a B mil pessetes
(5) A ha de pagar a B mil pessetes.
| José S.-P. Hierro, Problemas del análisis del lenguaje moral, Tecnos, Madrid 1970, p. 131. |