Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Heidegger 4»
De Wikisofia
m (bot: -ec-sistencia +ec-sistència) |
|||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Heidegger 4|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Heidegger 4|Idioma=Español}} | ||
| − | L'home no és el dèspota de l'ens. L'home és el guardià de l'ésser. Amb aquest «menys» no perd res l'home, sinó que guanya –perquè | + | L'home no és el dèspota de l'ens. L'home és el guardià de l'ésser. Amb aquest «menys» no perd res l'home, sinó que guanya –perquè arriba a la veritat de l'ésser–. Guanya l'essencial pobresa del pastor, la dignitat del qual rau a ser cridat per l'ésser mateix a la custòdia de la seva veritat. Aquesta crida ve com el tret del que arrenca el llançament de l'existir. L'home és en la seva essència –que és pròpia de la història de l'ésser– aquell l'ésser del qual, en tant que ec-sistència consisteix a habitar en la proximitat de l'ésser. L'home és el veí de l'ésser. |
| − | {{Ref|Ref=M. Heidegger, ''Carta sobre | + | {{Ref|Ref=M. Heidegger, ''Carta sobre el humanismo'', Ediciones Huáscar, Buenos Aires 1972, p. 96.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 14:31, 1 feb 2018
L'home no és el dèspota de l'ens. L'home és el guardià de l'ésser. Amb aquest «menys» no perd res l'home, sinó que guanya –perquè arriba a la veritat de l'ésser–. Guanya l'essencial pobresa del pastor, la dignitat del qual rau a ser cridat per l'ésser mateix a la custòdia de la seva veritat. Aquesta crida ve com el tret del que arrenca el llançament de l'existir. L'home és en la seva essència –que és pròpia de la història de l'ésser– aquell l'ésser del qual, en tant que ec-sistència consisteix a habitar en la proximitat de l'ésser. L'home és el veí de l'ésser.
| M. Heidegger, Carta sobre el humanismo, Ediciones Huáscar, Buenos Aires 1972, p. 96. |
Original en castellà
El hombre no es el déspota del ente. El hombre es el guardián del ser. Con este «menos» no pierde nada el hombre, sino que gana –porque arriba a la verdad del ser–. Gana la esencial pobreza del pastor, cuya dignidad estriba en ser llamado por el ser mismo a la custodia de su verdad. Este llamado viene como el disparo del que arranca el lanzamiento del existir. El hombre es en su esencia –que es propia de la historia del ser– aquel cuyo ser, en cuanto ec-sistencia consiste en habitar en la proximidad del ser. El hombre es el vecino del ser.