Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Heidegger 3»

De Wikisofia

(modificant original)
m (Text de reemplaçament - "ser al món" a "ser en el món")
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Heidegger 3|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Heidegger 3|Idioma=Español}}
  
L'angoixar-se és, en tant que trobar-se, una manera de «ser al món»; el «davant quin» de l'angoixa és el jecte «ser al món»; el «per què» de l'angoixa és el «poder ser al món». El ple fenomen de l'angoixa mostra, segons això, el «ser aquí» com un «ésser al món» fàcticament existent. Els caràcters ontològics fonamentals d'aquest ens són l'existenciarietat, la facticitat i el «ser caigut». Aquestes determinacions existenciàries no són com a trossos d'alguna cosa composta en què de vegades en pogués faltar un, sinó que en elles es trava un complex original que constitueix la buscada totalitat del tot estructural.
+
L'angoixar-se és, en tant que trobar-se, una manera de «ser en el món»; el «davant quin» de l'angoixa és el jecte «ser en el món»; el «per què» de l'angoixa és el «poder ser en el món». El ple fenomen de l'angoixa mostra, segons això, el «ser aquí» com un «ésser en el món» fàcticament existent. Els caràcters ontològics fonamentals d'aquest ens són l'existenciarietat, la facticitat i el «ser caigut». Aquestes determinacions existenciàries no són com a trossos d'alguna cosa composta en què de vegades en pogués faltar un, sinó que en elles es trava un complex original que constitueix la buscada totalitat del tot estructural.
 
{{Ref|Ref=M. Heidegger, ''L'ésser i el temps'',FCE, Mèxic 1974, 5ª ed., p. 211.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=M. Heidegger, ''L'ésser i el temps'',FCE, Mèxic 1974, 5ª ed., p. 211.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 16:10, 19 maig 2018

L'angoixar-se és, en tant que trobar-se, una manera de «ser en el món»; el «davant quin» de l'angoixa és el jecte «ser en el món»; el «per què» de l'angoixa és el «poder ser en el món». El ple fenomen de l'angoixa mostra, segons això, el «ser aquí» com un «ésser en el món» fàcticament existent. Els caràcters ontològics fonamentals d'aquest ens són l'existenciarietat, la facticitat i el «ser caigut». Aquestes determinacions existenciàries no són com a trossos d'alguna cosa composta en què de vegades en pogués faltar un, sinó que en elles es trava un complex original que constitueix la buscada totalitat del tot estructural.

M. Heidegger, L'ésser i el temps,FCE, Mèxic 1974, 5ª ed., p. 211.

Original en castellà

El angustiarse es, en cuanto encontrarse, un modo de «ser en el mundo»; el «ante qué» de la angustia es el yecto «ser en el mundo»; el «por qué» de la angustia es el «poder ser en el mundo». El pleno fenómeno de la angustia muestra, según esto, el «ser ahí» como un «ser en el mundo» fácticamente existente. Los caracteres ontológicos fundamentales de este ente son la existenciariedad, la facticidad y el «ser caído». Estas determinaciones existenciarias no son como trozos de algo compuesto en que a veces pudiera faltar uno, sino que en ellas se traba un complejo original que constituye la buscada totalidad del todo estructural.