Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Heidegger 2»
De Wikisofia
m (bot: - «aquí», el «estat obert» del «ésser + «aquí», l'«estat obert» de l«ésser) |
m (Text de reemplaçament - "ser al món" a "ser en el món") |
||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Heidegger 2|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Heidegger 2|Idioma=Español}} | ||
| − | Les xafarderies, l'avidesa de novetats i l'ambigüitat caracteritzen la manera en què el «ser aquí» és quotidianament el seu «aquí», l'«estat obert» de | + | Les xafarderies, l'avidesa de novetats i l'ambigüitat caracteritzen la manera en què el «ser aquí» és quotidianament el seu «aquí», l'«estat obert» de l'«ésser en el món». Com a determinacions existenciàries que són, aquests caràcters no són «davant els ulls» en el «ser aquí»: contribueixen a constituir el seu ser. En ells i en la relació que té entre si pel seu ésser es desembossa una forma fonamental de l'ésser de la quotidianitat que anomenem «caiguda» del «ser aquí». |
{{Ref|Ref=M. Heidegger, ''L'ésser i el temps'',FCE, Mèxic 1974, 5ª ed., p. 195.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=M. Heidegger, ''L'ésser i el temps'',FCE, Mèxic 1974, 5ª ed., p. 195.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:10, 19 maig 2018
Les xafarderies, l'avidesa de novetats i l'ambigüitat caracteritzen la manera en què el «ser aquí» és quotidianament el seu «aquí», l'«estat obert» de l'«ésser en el món». Com a determinacions existenciàries que són, aquests caràcters no són «davant els ulls» en el «ser aquí»: contribueixen a constituir el seu ser. En ells i en la relació que té entre si pel seu ésser es desembossa una forma fonamental de l'ésser de la quotidianitat que anomenem «caiguda» del «ser aquí».
| M. Heidegger, L'ésser i el temps,FCE, Mèxic 1974, 5ª ed., p. 195. |
Original en castellà
Las habladurías, la avidez de novedades y la ambigüedad caracterizan el modo en que el «ser ahí» es cotidianamente su «ahí», el «estado abierto» del «ser en el mundo». Como determinaciones existenciarias que son, estos caracteres no son «ante los ojos» en el «ser ahí»: contribuyen a constituir su ser. En ellos y en la relación que tiene entre sí por su ser se desemboza una forma fundamental del ser de la cotidianidad que llamamos «caída» del «ser ahí».