Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Hegel sobre el nombre»

De Wikisofia

m (Jorcor ha mogut Recurs:Cita d'Hegel sobre el nombre a Recurs:Cita de Hegel sobre el nombre: Text de reemplaçament - "d'Hegel" a "de Hegel")
m (bot: - l'un, això és, + l'un, és a dir,)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hegel sobre el nombre|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hegel sobre el nombre|Idioma=Español}}
  
El nombre, en conseqüència, apareix com a magnitud discontínua, però té en la unitat també la continuïtat. Per tant és també el quant en la seva determinació més completa, doncs el terme [està] en ell com a multiplicitat determinada, que té pel seu principi l'un, això és, l'absolutament determinat.
+
El nombre, en conseqüència, apareix com a magnitud discontínua, però té en la unitat també la continuïtat. Per tant és també el quant en la seva determinació més completa, perquè el terme [està] en ell com a multiplicitat determinada, que té pel seu principi l'un, és a dir, l'absolutament determinat.
 
{{Ref|Ref=Hegel, ''Ciència de la lògica'' (Solar/Hachette, Buenos Aires 1968, p. 180).|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Hegel, ''Ciència de la lògica'' (Solar/Hachette, Buenos Aires 1968, p. 180).|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 13:23, 4 juny 2018

El nombre, en conseqüència, apareix com a magnitud discontínua, però té en la unitat també la continuïtat. Per tant és també el quant en la seva determinació més completa, perquè el terme [està] en ell com a multiplicitat determinada, que té pel seu principi l'un, és a dir, l'absolutament determinat.

Hegel, Ciència de la lògica (Solar/Hachette, Buenos Aires 1968, p. 180).

Original en castellà

El número, en consecuencia, aparece como magnitud discontinua, pero tiene en la unidad también la continuidad. Por lo tanto es también el cuanto en su determinación más completa, pues el término [está] en él como multiplicidad determinada, que tiene por su principio lo uno, esto es, lo absolutamente determinado.


Hegel, Ciencia de la lógica (Solar/Hachette, Buenos Aires 1968, p. 180).