Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Diògenes Laerci sobre Epicur»

De Wikisofia

m (bot: - ''De la fi.'' {{Ref|Ref=Diógenes + ''Del fi''. {{Ref|Ref=Diógenes)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Diògenes Laerci sobre Epicur|Idioma=Español}}
+
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Diògenes Laerci sobre Epicur|Idioma=Català}}
 +
 
 +
El contingut d’aquestes obres, intentaré d’exposar-lo copiant tres cartes en les quals condensa tota la filosofia pròpia. Prendré nota també de les ''Màximes capitals'' i si del que ha proclamat hi ha quelcom digne de menció, de manera que tinguis informació de totes les facetes del nostre personatge i puguis alhora donar-ne el teu judici.
 +
 
 +
La primera carta l’adreçà a Heròdot, <i tracta de física; la segona a Pítocles>, i tracta dels cossos celestes; la tercera a Meneceu, el contingut de la qual versa sobre les formes de
 +
vida. Començarem per la primera, després d’unes breus consideracions quant a la divisió de la filosofia.
 +
 
 +
- [La filosofia] '''La divideix, en efecte, en tres parts''': '''canònica''', '''física''' i '''ètica'''. La canònica és com una introducció al sistema, i es troba en l’obra intitulada ''Cànon''. La física inclou una concepció total de la natura i es troba en els trenta-set llibres ''De la natura'', així com, de manera elemental, en les cartes. L’ètica concerneix l’elecció i el refús, i és continguda en els llibres ''De les formes de vida'', en la seva correspondència i en i el llibre ''Del fi últim''. El costum és, tanmateix, de presentar conjuntament la canònica amb la física: la primera la prenen com la ciència del criteri i del primer principi, o disciplina fonamental, i la física com l’aspecte que versa sobre l’origen i la corrupció, o també sobre la natura, mentre que l’ètica tracta de l’elecció i del refús, de les formes de vida i del fi últim.
 +
 
 +
{{Ref|Ref=Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs'', Ed. Laia, Barcelona 1988, vol. II, p.218.|Cita=true}}
 +
 
 +
 
  
Divideix la Filosofia en tres parts o espècies: ''canònica, física'' i ''moral''. La ''canònica'' conté l'ingrés o l'aparell de les operacions, i es dóna en el llibre titulat ''Cànon''. La part ''física'' tanca tota la contemplació de la naturalesa, i es troba en els seus trenta-set llibres ''De la Naturalesa,'' i en les seves ''Cartes'' per ordre alfabètic. I la ''moral'' tracta de l'elecció i fugida, i es conté en els llibres ''De les Vides,'' en les ''Cartes'' i en el llibre ''Del fi''.
 
{{Ref|Ref=Diógenes Laercio, ''Vidas de los más ilustres filósofos griegos'', X, 22, Orbis, Barcelona 1985, vol. II, p.182.|Cita=true}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 02:23, 10 nov 2020

El contingut d’aquestes obres, intentaré d’exposar-lo copiant tres cartes en les quals condensa tota la filosofia pròpia. Prendré nota també de les Màximes capitals i si del que ha proclamat hi ha quelcom digne de menció, de manera que tinguis informació de totes les facetes del nostre personatge i puguis alhora donar-ne el teu judici.

La primera carta l’adreçà a Heròdot, , i tracta dels cossos celestes; la tercera a Meneceu, el contingut de la qual versa sobre les formes de vida. Començarem per la primera, després d’unes breus consideracions quant a la divisió de la filosofia.

- [La filosofia] La divideix, en efecte, en tres parts: canònica, física i ètica. La canònica és com una introducció al sistema, i es troba en l’obra intitulada Cànon. La física inclou una concepció total de la natura i es troba en els trenta-set llibres De la natura, així com, de manera elemental, en les cartes. L’ètica concerneix l’elecció i el refús, i és continguda en els llibres De les formes de vida, en la seva correspondència i en i el llibre Del fi últim. El costum és, tanmateix, de presentar conjuntament la canònica amb la física: la primera la prenen com la ciència del criteri i del primer principi, o disciplina fonamental, i la física com l’aspecte que versa sobre l’origen i la corrupció, o també sobre la natura, mentre que l’ètica tracta de l’elecció i del refús, de les formes de vida i del fi últim.


Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs, Ed. Laia, Barcelona 1988, vol. II, p.218.