Accions

Recurs

Cita de Copi 2

De Wikisofia

La revisió el 18:55, 4 nov 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - de la ''èmfasi.'' + de l{{'}}''èmfasi.'')
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

«No hem de parlar malament dels nostres amics.»

Quan se la llegeix sense cap èmfasi indeguda, la prohibició és perfectament correcta. Però si s'extreu la conclusió que podem sentir-nos lliures de parlar malament de qualsevol que no sigui el nostre amic, llavors aquesta conclusió deriva de la premissa solament si aquesta té el significat que adquireix quan se subratllen les dues últimes paraules. Però, en aquest cas, ja no és acceptable com a llei moral, té un significat diferents i és, de fet, una premissa diferent. Aquest raonament seria llavors un exemple de fal·làcia de l'èmfasi. També ho seria el raonament que extragués de la mateixa premissa la conclusió que podem fer malament als nostres amics, a condició de fer-ho silenciosament. [...]

Si ampliem una mica el sentit del terme, pot presentar-se un cas més seriós d'aquesta fal·làcia en fer una cita, en la qual la introducció o la supressió de bastardillas pot canviar el significat. Pot donar-se la mateixa èmfasi falsa sense cap variació en l'ús de la bastardilla, quan el passatge citat és aïllat del context; doncs sovint solament pot entendre's correctament un passatge a la llum del seu context, que pot aclarir el sentit que se li vol donar a o pot contenir especificacions explícites sense les quals el passatge en qüestió adquireix una significació molt diferent. Per això, un autor responsable que fa una cita directa indicarà si les paraules que en la seva cita estan en bastardilla l'estaven o no en l'original i indicarà qualsevol omissió de paraules o frases per l'ús de punts suspensius.

I.M. Copi, Introducción a la lógica, Eudeba, Buenos Aires 1972, p. 80-81.

Original en castellà

«No debemos hablar mal de nuestros amigos.»

Cuando se la lee sin ningún énfasis indebido, la prohibición es perfectamente correcta. Pero si se extrae la conclusión de que podemos sentirnos libres de hablar mal de cualquiera que no sea nuestro amigo, entonces esta conclusión deriva de la premisa solamente si ésta tiene el significado que adquiere cuando se subrayan las dos últimas palabras. Pero, en este caso, ya no es aceptable como ley moral, tiene un significado diferentes y es, de hecho, una premisa diferente. Este razonamiento sería entonces un ejemplo de falacia del énfasis. También lo sería el razonamiento que extrajera de la misma premisa la conclusión de que podemos hacer mal a nuestros amigos, a condición de hacerlo silenciosamente. [...]

Si ampliamos un poco el sentido del término, puede presentarse un caso más serio de esta falacia al hacer una cita, en la cual la introducción o la supresión de bastardillas puede cambiar el significado. Puede darse el mismo énfasis falso sin ninguna variación en el uso de la bastardilla, cuando el pasaje citado es aislado del contexto; pues a menudo solo puede entenderse correctamente un pasaje a la luz de su contexto, que puede aclarar el sentido que se le quiere dar a o puede contener especificaciones explícitas sin las cuales el pasaje en cuestión adquiere una significación muy diferente. Por esto, un autor responsable que hace una cita directa indicará si las palabras que en su cita están en bastardilla lo estaban o no en el original e indicará cualquier omisión de palabras o frases por el uso de puntos suspensivos.