Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de A.J. Ayer»
De Wikisofia
m (bot: - «per posar a + «per a posar a) |
m (bot: - potser sigui realment + potser és realment) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de A.J. Ayer|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de A.J. Ayer|Idioma=Español}} | ||
| − | És especialment característic dels filòsofs la tendència a discrepar no solament sobre la solució a determinats problemes, sinó fins i tot sobre la naturalesa mateixa de la seva matèria d'estudi i sobre els mètodes amb què s'ha d'investigar. Com alguns predecessors seus, els membres del Cercle de Viena van pensar que això es podia i s'havia de remeiar; van pensar que allí on Kant havia fracassat, ells havien triomfat, és a dir, a trobar una manera «per a posar a la filosofia en la senda segura d'una ciència». Encara no s'ha aconseguit aquest objectiu i potser | + | És especialment característic dels filòsofs la tendència a discrepar no solament sobre la solució a determinats problemes, sinó fins i tot sobre la naturalesa mateixa de la seva matèria d'estudi i sobre els mètodes amb què s'ha d'investigar. Com alguns predecessors seus, els membres del Cercle de Viena van pensar que això es podia i s'havia de remeiar; van pensar que allí on Kant havia fracassat, ells havien triomfat, és a dir, a trobar una manera «per a posar a la filosofia en la senda segura d'una ciència». Encara no s'ha aconseguit aquest objectiu i potser és realment inassolible. Amb tot, pot haver-hi progrés en filosofia i, d'una manera o una altra, el moviment positivista ho està realitzant. |
{{Ref|Ref=A.J. Ayer (ed.), ''El positivismo lógico'', FCE, México 1965, p. 15.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=A.J. Ayer (ed.), ''El positivismo lógico'', FCE, México 1965, p. 15.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 18:57, 15 oct 2017
És especialment característic dels filòsofs la tendència a discrepar no solament sobre la solució a determinats problemes, sinó fins i tot sobre la naturalesa mateixa de la seva matèria d'estudi i sobre els mètodes amb què s'ha d'investigar. Com alguns predecessors seus, els membres del Cercle de Viena van pensar que això es podia i s'havia de remeiar; van pensar que allí on Kant havia fracassat, ells havien triomfat, és a dir, a trobar una manera «per a posar a la filosofia en la senda segura d'una ciència». Encara no s'ha aconseguit aquest objectiu i potser és realment inassolible. Amb tot, pot haver-hi progrés en filosofia i, d'una manera o una altra, el moviment positivista ho està realitzant.
| A.J. Ayer (ed.), El positivismo lógico, FCE, México 1965, p. 15. |
Original en castellà
Es especialmente característico de los filósofos la tendencia a discrepar no solamente acerca de la solución a determinados problemas, sino incluso sobre la naturaleza misma de su materia de estudio y sobre los métodos con que se debe investigar. Como algunos predecesores suyos, los miembros del Círculo de Viena pensaron que eso se podía y se debía remediar; pensaron que allí donde Kant había fracasado, ellos habían triunfado, es decir, en encontrar un modo «para poner a la filosofía en la senda segura de una ciencia». Todavía no se ha logrado este objetivo y quizá sea realmente inalcanzable. Con todo, puede haber progreso en filosofía y, de una manera u otra, el movimiento positivista lo está realizando.