Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Epictet sobre el cosmopolitisme»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Corinto" a "Corint")
 
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
}}
 
}}
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Si és cert que hi ha un parentiu entre Déu i els homes, com pretenen els filòsofs què poden fer els homes, sinó imitar a Sòcrates, i no respondre mai a qui els pregunta quin és el seu país: «Sóc [ciutadà] d'Atenes, o de Corinto», sinó: «Sóc ciutadà del món»? Si hem comprès l'organització de l'univers, si hem comprès que «la principal i més important de totes les coses, la més universal, és el sistema compost pels homes i Déu, que d'ell procedeixen tots els orígens de tot el que té vida i creixement a la terra, especialment els éssers racionals, perquè ells solos per naturalesa participen de la societat divina, per estar units a Déu per la raó», per què no ens hem de anomenar ciutadans del món?
+
Si és cert que hi ha un parentiu entre Déu i els homes, com pretenen els filòsofs què poden fer els homes, sinó imitar a Sòcrates, i no respondre mai a qui els pregunta quin és el seu país: «Sóc [ciutadà] d'Atenes, o de Corint», sinó: «Sóc ciutadà del món»? Si hem comprès l'organització de l'univers, si hem comprès que «la principal i més important de totes les coses, la més universal, és el sistema compost pels homes i Déu, que d'ell procedeixen tots els orígens de tot el que té vida i creixement a la terra, especialment els éssers racionals, perquè ells solos per naturalesa participen de la societat divina, pel fet d'estar units a Déu per la raó», per què no ens hem d'anomenar ciutadans del món?
 
{{Ref|Ref=Epicteto, ''Manual y Conversaciones'' (selección), de Textos de los grandes filósofos. Edad Antigua, Herder, Barcelona 1982, p.102.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Epicteto, ''Manual y Conversaciones'' (selección), de Textos de los grandes filósofos. Edad Antigua, Herder, Barcelona 1982, p.102.|Cita=true}}
  
[[Recurs:Epictet:_Manual_i_Converses_(Selecció)|'''Veure text més ampli''']]
+
[[Recurs:Epictet:_Manual_i_Converses_(Selecció)|'''Vegeu text més ampli''']]
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 00:10, 14 juny 2018

Si és cert que hi ha un parentiu entre Déu i els homes, com pretenen els filòsofs què poden fer els homes, sinó imitar a Sòcrates, i no respondre mai a qui els pregunta quin és el seu país: «Sóc [ciutadà] d'Atenes, o de Corint», sinó: «Sóc ciutadà del món»? Si hem comprès l'organització de l'univers, si hem comprès que «la principal i més important de totes les coses, la més universal, és el sistema compost pels homes i Déu, que d'ell procedeixen tots els orígens de tot el que té vida i creixement a la terra, especialment els éssers racionals, perquè ells solos per naturalesa participen de la societat divina, pel fet d'estar units a Déu per la raó», per què no ens hem d'anomenar ciutadans del món?

Epicteto, Manual y Conversaciones (selección), de Textos de los grandes filósofos. Edad Antigua, Herder, Barcelona 1982, p.102.

Vegeu text més ampli


Original en castellà

Si es cierto que hay un parentesco entre Dios y los hombres, como pretenden los filósofos ¿qué pueden hacer los hombres, sino imitar a Sócrates, y no responder nunca a quien les pregunta cuál es su país: «Soy [ciudadano] de Atenas, o de Corinto», sino: «Soy ciudadano del mundo»? Si hemos comprendido la organización del universo, si hemos comprendido que «la principal y más importante de todas las cosas, la más universal, es el sistema compuesto por los hombres y Dios, que de él proceden todos los orígenes de todo lo que tiene vida y crecimiento en la tierra, especialmente los seres racionales, porque ellos solos por naturaleza participan de la sociedad divina, por estar unidos a Dios por la razón», ¿por qué no nos hemos de llamar ciudadanos del mundo?


Ver texto más amplio