Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Epictet sobre el cosmopolitisme»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - divina, per estar units + divina, pel fet d'estar units) |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Si és cert que hi ha un parentiu entre Déu i els homes, com pretenen els filòsofs què poden fer els homes, sinó imitar a Sòcrates, i no respondre mai a qui els pregunta quin és el seu país: «Sóc [ciutadà] d'Atenes, o de Corinto», sinó: «Sóc ciutadà del món»? Si hem comprès l'organització de l'univers, si hem comprès que «la principal i més important de totes les coses, la més universal, és el sistema compost pels homes i Déu, que d'ell procedeixen tots els orígens de tot el que té vida i creixement a la terra, especialment els éssers racionals, perquè ells solos per naturalesa participen de la societat divina, | + | Si és cert que hi ha un parentiu entre Déu i els homes, com pretenen els filòsofs què poden fer els homes, sinó imitar a Sòcrates, i no respondre mai a qui els pregunta quin és el seu país: «Sóc [ciutadà] d'Atenes, o de Corinto», sinó: «Sóc ciutadà del món»? Si hem comprès l'organització de l'univers, si hem comprès que «la principal i més important de totes les coses, la més universal, és el sistema compost pels homes i Déu, que d'ell procedeixen tots els orígens de tot el que té vida i creixement a la terra, especialment els éssers racionals, perquè ells solos per naturalesa participen de la societat divina, pel fet d'estar units a Déu per la raó», per què no ens hem de anomenar ciutadans del món? |
{{Ref|Ref=Epicteto, ''Manual y Conversaciones'' (selección), de Textos de los grandes filósofos. Edad Antigua, Herder, Barcelona 1982, p.102.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Epicteto, ''Manual y Conversaciones'' (selección), de Textos de los grandes filósofos. Edad Antigua, Herder, Barcelona 1982, p.102.|Cita=true}} | ||
[[Recurs:Epictet:_Manual_i_Converses_(Selecció)|'''Veure text més ampli''']] | [[Recurs:Epictet:_Manual_i_Converses_(Selecció)|'''Veure text més ampli''']] | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 10:24, 13 oct 2017
Si és cert que hi ha un parentiu entre Déu i els homes, com pretenen els filòsofs què poden fer els homes, sinó imitar a Sòcrates, i no respondre mai a qui els pregunta quin és el seu país: «Sóc [ciutadà] d'Atenes, o de Corinto», sinó: «Sóc ciutadà del món»? Si hem comprès l'organització de l'univers, si hem comprès que «la principal i més important de totes les coses, la més universal, és el sistema compost pels homes i Déu, que d'ell procedeixen tots els orígens de tot el que té vida i creixement a la terra, especialment els éssers racionals, perquè ells solos per naturalesa participen de la societat divina, pel fet d'estar units a Déu per la raó», per què no ens hem de anomenar ciutadans del món?
| Epicteto, Manual y Conversaciones (selección), de Textos de los grandes filósofos. Edad Antigua, Herder, Barcelona 1982, p.102. |
Original en castellà
Si es cierto que hay un parentesco entre Dios y los hombres, como pretenden los filósofos ¿qué pueden hacer los hombres, sino imitar a Sócrates, y no responder nunca a quien les pregunta cuál es su país: «Soy [ciudadano] de Atenas, o de Corinto», sino: «Soy ciudadano del mundo»? Si hemos comprendido la organización del universo, si hemos comprendido que «la principal y más importante de todas las cosas, la más universal, es el sistema compuesto por los hombres y Dios, que de él proceden todos los orígenes de todo lo que tiene vida y crecimiento en la tierra, especialmente los seres racionales, porque ellos solos por naturaleza participan de la sociedad divina, por estar unidos a Dios por la razón», ¿por qué no nos hemos de llamar ciudadanos del mundo?