Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'E. Romerales»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'I. Romerales|Idioma=Español}} Perquè actualment diversos filòsofs pensen que és «enterament corre...».)
 
m (bot: - ''deu a més haver fets o arguments a favor. '' {{Ref|Ref=E. + ''a més ha d'haver-hi fets o arguments a favor''. {{Ref|Ref=E.)
 
(5 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'I. Romerales|Idioma=Español}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'I. Romerales|Idioma=Español}}
  
Perquè actualment diversos filòsofs pensen que és «enterament correcte, racional, raonable i propi creure en Déu sense cap evidència o argument en absolut» [...]. Aquest és un assumpte de summa importància. Perquè si resultava que és racionalment acceptable el creure determinades proposicions, àdhuc en absència d'arguments o evidències, ''i la proposició «existeix Déu» fos una d'elles'',llavors els resultats del debat de la teologia filosòfica podrien ser molt menys apressants: sempre que no s'establís de manera demostrativa la impossibilitat de l'existència de Déu, pertocaria per a una fe racional. Per descomptat, els qui patrocinen aquest enfocament (Plantinga, Alston, Wolterstorff) no pretenen que puguem creure qualsevol cosa, sinó solament certes coses bàsiques ''sempre que no hi ha evidències o arguments inapel·lables en contra''. La meva opinió personal és que estan equivocats, perquè per poder creure una mica de forma racionalment lícita no és suficient que no hi hagi proves o evidències en contra, ''deu a més haver fets o arguments a favor. ''
+
Perquè actualment diversos filòsofs pensen que és «enterament correcte, racional, raonable i propi creure en Déu sense cap evidència o argument en absolut» [...]. Aquest és un assumpte de summa importància. Perquè si resultava que és racionalment acceptable el creure determinades proposicions, àdhuc en absència d'arguments o evidències, ''i la proposició «existeix Déu» fos una d'elles'',llavors els resultats del debat de la teologia filosòfica podrien ser molt menys apressants: sempre que no s'establís de manera demostrativa la impossibilitat de l'existència de Déu, pertocaria per a una fe racional. Per descomptat, els qui patrocinen aquest enfocament (Plantinga, Alston, Wolterstorff) no pretenen que puguem creure qualsevol cosa, sinó solament certes coses bàsiques ''sempre que no hi ha evidències o arguments inapel·lables en contra''. La meva opinió personal és que estan equivocats, perquè per a poder creure una mica de forma racionalment lícita no és suficient que no hi hagi proves o evidències en contra, ''a més ha d'haver-hi fets o arguments a favor''.
{{Ref|Ref=I. Romerales, ''Philosophical Theology'', en ''Filosofia de la religió. Estudis i textos'', dir. per M. Fraijó, Trotta, Madrid 1994, p. 588.|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=E. Romerales, ''Philosophical Theology'', en ''Filosofía de la religión. Estudios y textos'', dir. por M. Fraijó, Trotta, Madrid 1994, p. 588.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 19:50, 13 oct 2017

Perquè actualment diversos filòsofs pensen que és «enterament correcte, racional, raonable i propi creure en Déu sense cap evidència o argument en absolut» [...]. Aquest és un assumpte de summa importància. Perquè si resultava que és racionalment acceptable el creure determinades proposicions, àdhuc en absència d'arguments o evidències, i la proposició «existeix Déu» fos una d'elles,llavors els resultats del debat de la teologia filosòfica podrien ser molt menys apressants: sempre que no s'establís de manera demostrativa la impossibilitat de l'existència de Déu, pertocaria per a una fe racional. Per descomptat, els qui patrocinen aquest enfocament (Plantinga, Alston, Wolterstorff) no pretenen que puguem creure qualsevol cosa, sinó solament certes coses bàsiques sempre que no hi ha evidències o arguments inapel·lables en contra. La meva opinió personal és que estan equivocats, perquè per a poder creure una mica de forma racionalment lícita no és suficient que no hi hagi proves o evidències en contra, a més ha d'haver-hi fets o arguments a favor.

E. Romerales, Philosophical Theology, en Filosofía de la religión. Estudios y textos, dir. por M. Fraijó, Trotta, Madrid 1994, p. 588.

Original en castellà

Porque actualmente varios filósofos piensan que es «enteramente correcto, racional, razonable y propio creer en Dios sin ninguna evidencia o argumento en absoluto» [...]. Éste es un asunto de suma importancia. Porque si resultara que es racionalmente aceptable el creer determinadas proposiciones, aun en ausencia de argumentos o evidencias, y la proposición «existe Dios» fuera una de ellas,entonces los resultados del debate de la teología filosófica podrían ser mucho menos acuciantes: siempre y cuando no se estableciera de modo demostrativo la imposibilidad de la existencia de Dios, habría lugar para una fe racional. Desde luego, quienes patrocinan este enfoque (Plantinga, Alston, Wolterstorff) no pretenden que podamos creer cualquier cosa, sino solamente ciertas cosas básicas siempre y cuando no hay evidencias o argumentos inapelables en contra. Mi opinión personal es que están equivocados, porque para poder creer algo de forma racionalmente lícita no es suficiente que no haya pruebas o evidencias en contra, debe además haber hechos o argumentos a favor.