Accions

Recurs

Cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (1)

De Wikisofia

La revisió el 10:21, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (1)|Idioma=Español}} ...i àdhuc abans que ells, els denominats Pita...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

...i àdhuc abans que ells, els denominats Pitagòrics, dedicant-se els primers a les matemàtiques, les van fer avançar, i nodrint-se d'elles, van donar a considerar que els seus principis són principis de totes les coses que són. I ja que en elles el primer són els nombres, i creien veure en aquests -més, per descomptat, que en el foc, la terra i l'aigua- múltiples semblances amb les coses que són i les que es generen, per exemple, que tal propietat dels nombres és la Justícia, i tal una altra és l'Ànima i l'Enteniment, i tal una altra l'Oportunitat i, en una paraula, el mateix en els altres casos, i a més, veien en els nombres les propietats i proporcions de les harmonies musicals; ja que les altres coses en la seva naturalesa tota semblaven assemblar-se als nombres, i els nombres semblaven el primer de tota naturalesa, van suposar que els elements dels nombres són elements de totes les coses que són, i que el firmament sencer és harmonia i nombre. I quantes correspondències trobaven entre els nombres i harmonies, d'una part, i les peculiaritats i parts del firmament i l'ordenació de l'Univers, d'una altra, les relacionaven entre si sistemàticament. Fins i tot, si trobaven a faltar alguna cosa, desitjaven ardentment afegir-ho, de manera que tota la seva doctrina resultés bé travada; vull dir, per exemple, que basant-se que el número deu sembla ser perfecte i abastar la naturalesa tota dels nombres, afirmen també que són deu els cossos que es mouen en el firmament, i ja que són visibles solament nou, fan de la antitierra el dècim.

Aristòtil, Metafísica, 985b-986a, Gredos, Madrid 1994, p.89-90.

Original en castellà

...y aun antes que ellos, los denominados Pitagóricos, dedicándose los primeros a las matemáticas, las hicieron avanzar, y nutriéndose de ellas, dieron en considerar que sus principios son principios de todas las cosas que son. Y puesto que en ellas lo primero son los números, y creían ver en éstos -más, desde luego, que en el fuego, la tierra y el agua- múltiples semejanzas con las cosas que son y las que se generan, por ejemplo, que tal propiedad de los números es la Justicia, y tal otra es el Alma y el Entendimiento, y tal otra la Oportunidad y, en una palabra, lo mismo en los demás casos, y además, veían en los números las propiedades y proporciones de las armonías musicales; puesto que las demás cosas en su naturaleza toda parecían asemejarse a los números, y los números parecían lo primero de toda naturaleza, supusieron que los elementos de los números son elementos de todas las cosas que son, y que el firmamento entero es armonía y número. Y cuantas correspondencias encontraban entre los números y armonías, de una parte, y las peculiaridades y partes del firmamento y la ordenación del Universo, de otra, las relacionaban entre sí sistemáticamente. Incluso, si echaban en falta algo, deseaban ardientemente añadirlo, de modo que toda su doctrina resultara bien trabada; quiero decir, por ejemplo, que basándose en que el número diez parece ser perfecto y abarcar la naturaleza toda de los números, afirman también que son diez los cuerpos que se mueven en el firmamento, y puesto que son visibles solamente nueve, hacen de la antitierra el décimo.


Aristóteles, Metafísica, 985b-986a, Gredos, Madrid 1994, p.89-90.