Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (1)»

De Wikisofia

(tal altra)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (1)|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (1)|Idioma=Español}}
  
...i àdhuc abans que ells, els denominats Pitagòrics, dedicant-se els primers a les matemàtiques, les van fer avançar, i nodrint-se d'elles, van donar a considerar que els seus principis són principis de totes les coses que són. I ja que en elles el primer són els nombres, i creien veure en aquests –més, per descomptat, que en el foc, la terra i l'aigua– múltiples semblances amb les coses que són i les que es generen, per exemple, que tal propietat dels nombres és la Justícia, i tal altra és l'Ànima i l'Enteniment, i tal altra l'Oportunitat i, en una paraula, el mateix en els altres casos, i a més, veien en els nombres les propietats i proporcions de les harmonies musicals; ja que les altres coses en la seva naturalesa tota semblaven assemblar-se als nombres, i els nombres semblaven el primer de tota naturalesa, van suposar que els elements dels nombres són elements de totes les coses que són, i que el firmament sencer és harmonia i nombre. I quantes correspondències trobaven entre els nombres i harmonies, d'una part, i les peculiaritats i parts del firmament i l'ordenació de l'Univers, d'una altra, les relacionaven entre si sistemàticament. Fins i tot, si trobaven a faltar alguna cosa, desitjaven ardentment afegir-ho, de manera que tota la seva doctrina resultés travada; vull dir, per exemple, que basant-se que el número deu sembla ser perfecte i abastar la naturalesa tota dels nombres, afirmen també que són deu els cossos que es mouen en el firmament, i ja que són visibles solament nou, fan de la ''antitierra'' el dècim.
+
...i àdhuc abans que ells, els denominats Pitagòrics, dedicant-se els primers a les matemàtiques, les van fer avançar, i nodrint-se d'elles, van donar a considerar que els seus principis són principis de totes les coses que són. I ja que en elles el primer són els nombres, i creien veure en aquests –més, per descomptat, que en el foc, la terra i l'aigua– múltiples semblances amb les coses que són i les que es generen, per exemple, que tal propietat dels nombres és la Justícia, i tal altra és l'Ànima i l'Enteniment, i tal altra l'Oportunitat i, en una paraula, el mateix en els altres casos, i a més, veien en els nombres les propietats i proporcions de les harmonies musicals; ja que les altres coses en la seva naturalesa tota semblaven assemblar-se als nombres, i els nombres semblaven el primer de tota naturalesa, van suposar que els elements dels nombres són elements de totes les coses que són, i que el firmament sencer és harmonia i nombre. I quantes correspondències trobaven entre els nombres i harmonies, d'una part, i les peculiaritats i parts del firmament i l'ordenació de l'Univers, d'una altra, les relacionaven entre si sistemàticament. Fins i tot, si trobaven a faltar alguna cosa, desitjaven ardentment afegir-ho, de manera que tota la seva doctrina resultés ben travada; vull dir, per exemple, que basant-se que el número deu sembla ser perfecte i abastar la naturalesa tota dels nombres, afirmen també que són deu els cossos que es mouen en el firmament, i ja que en són visibles solament nou, fan de la ''antiterra'' el dècim.
 
{{Ref|Ref=Aristóteles, ''Metafísica, ''985b-986a, Gredos, Madrid 1994, p.89-90.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Aristóteles, ''Metafísica, ''985b-986a, Gredos, Madrid 1994, p.89-90.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 17:43, 18 set 2018

...i àdhuc abans que ells, els denominats Pitagòrics, dedicant-se els primers a les matemàtiques, les van fer avançar, i nodrint-se d'elles, van donar a considerar que els seus principis són principis de totes les coses que són. I ja que en elles el primer són els nombres, i creien veure en aquests –més, per descomptat, que en el foc, la terra i l'aigua– múltiples semblances amb les coses que són i les que es generen, per exemple, que tal propietat dels nombres és la Justícia, i tal altra és l'Ànima i l'Enteniment, i tal altra l'Oportunitat i, en una paraula, el mateix en els altres casos, i a més, veien en els nombres les propietats i proporcions de les harmonies musicals; ja que les altres coses en la seva naturalesa tota semblaven assemblar-se als nombres, i els nombres semblaven el primer de tota naturalesa, van suposar que els elements dels nombres són elements de totes les coses que són, i que el firmament sencer és harmonia i nombre. I quantes correspondències trobaven entre els nombres i harmonies, d'una part, i les peculiaritats i parts del firmament i l'ordenació de l'Univers, d'una altra, les relacionaven entre si sistemàticament. Fins i tot, si trobaven a faltar alguna cosa, desitjaven ardentment afegir-ho, de manera que tota la seva doctrina resultés ben travada; vull dir, per exemple, que basant-se que el número deu sembla ser perfecte i abastar la naturalesa tota dels nombres, afirmen també que són deu els cossos que es mouen en el firmament, i ja que en són visibles solament nou, fan de la antiterra el dècim.

Aristóteles, Metafísica, 985b-986a, Gredos, Madrid 1994, p.89-90.

Original en castellà

...y aun antes que ellos, los denominados Pitagóricos, dedicándose los primeros a las matemáticas, las hicieron avanzar, y nutriéndose de ellas, dieron en considerar que sus principios son principios de todas las cosas que son. Y puesto que en ellas lo primero son los números, y creían ver en éstos -más, desde luego, que en el fuego, la tierra y el agua- múltiples semejanzas con las cosas que son y las que se generan, por ejemplo, que tal propiedad de los números es la Justicia, y tal otra es el Alma y el Entendimiento, y tal otra la Oportunidad y, en una palabra, lo mismo en los demás casos, y además, veían en los números las propiedades y proporciones de las armonías musicales; puesto que las demás cosas en su naturaleza toda parecían asemejarse a los números, y los números parecían lo primero de toda naturaleza, supusieron que los elementos de los números son elementos de todas las cosas que son, y que el firmamento entero es armonía y número. Y cuantas correspondencias encontraban entre los números y armonías, de una parte, y las peculiaridades y partes del firmamento y la ordenación del Universo, de otra, las relacionaban entre sí sistemáticamente. Incluso, si echaban en falta algo, deseaban ardientemente añadirlo, de modo que toda su doctrina resultara bien trabada; quiero decir, por ejemplo, que basándose en que el número diez parece ser perfecto y abarcar la naturaleza toda de los números, afirman también que son diez los cuerpos que se mueven en el firmamento, y puesto que son visibles solamente nueve, hacen de la antitierra el décimo.


Aristóteles, Metafísica, 985b-986a, Gredos, Madrid 1994, p.89-90.