Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Aristòtil 6»

De Wikisofia

m (bot: - els raonament d'ordre + els raonaments d'ordre)
 
(2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil 6|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil 6|Idioma=Español}}
  
La recta conformació d'aquest ull de l'ànima no es produeix sense virtut, [...] ja que els raonaments d'ordre pràctic tenen un principi. Per exemple, «posat que la fi és aquest», o «lloc que el millor és això», sigui com anàs [...], i aquesta fi no sembla clar sinó al bé, perquè la maldat ens perverteix i fa que no enganyem quant als principis de l'acció. De manera que evidentment és impossible ser prudent no sent .
+
La recta conformació d'aquest ull de l'ànima no es produeix sense virtut, [...] ja que els raonaments d'ordre pràctic tenen un principi. Per exemple, «com que el fi és aquest», o «atès que el millor és això», sigui com vulgui [...], i aquest fi no sembla clar sinó al bé, perquè la maldat ens perverteix i fa que no enganyem quant als principis de l'acció. De manera que evidentment és impossible ser prudent no sent bo.
 
{{Ref|Ref=Aristóteles, ''Ética a Nicómaco, ''VI, 12 (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 100)|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Aristóteles, ''Ética a Nicómaco, ''VI, 12 (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 100)|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 16:49, 19 set 2018

La recta conformació d'aquest ull de l'ànima no es produeix sense virtut, [...] ja que els raonaments d'ordre pràctic tenen un principi. Per exemple, «com que el fi és aquest», o «atès que el millor és això», sigui com vulgui [...], i aquest fi no sembla clar sinó al bé, perquè la maldat ens perverteix i fa que no enganyem quant als principis de l'acció. De manera que evidentment és impossible ser prudent no sent bo.

Aristóteles, Ética a Nicómaco, VI, 12 (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 100)

Original en castellà

La recta conformación de este ojo del alma no se produce sin virtud, [...] ya que los razonamiento de orden práctico tienen un principio. Por ejemplo, «puesto que el fin es éste», o «puesto que lo mejor es esto», sea cual fuere [...], y este fin no parece claro sino al bueno, porque la maldad nos pervierte y hace que no engañemos en cuanto a los principios de la acción. De modo que evidentemente es imposible ser prudente no siendo bueno.