Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Aristòtil 5»

De Wikisofia

(modificant original)
m (bot: - felicitat, doncs la + felicitat, perquè la)
 
Línia 3: Línia 3:
 
Considerem perfecte el que es tria sempre per si mateix i no per una altra cosa.
 
Considerem perfecte el que es tria sempre per si mateix i no per una altra cosa.
  
Tal sembla ser eminentment la felicitat, doncs la triem sempre per ella mateixa i mai per una altra cosa, mentre que els honors, el plaer, l'enteniment i tota virtut els desitgem certament per si mateixos (doncs encara que res resultés d'elles, desitjaríem totes aquestes coses), però també els desitgem en vista de la felicitat, doncs creiem que serem felices per mitjà d'ells.
+
Tal sembla ser eminentment la felicitat, perquè la triem sempre per ella mateixa i mai per una altra cosa, mentre que els honors, el plaer, l'enteniment i tota virtut els desitgem certament per si mateixos (doncs encara que res resultés d'elles, desitjaríem totes aquestes coses), però també els desitgem en vista de la felicitat, doncs creiem que serem felices per mitjà d'ells.
 
{{Ref|Ref=Aristóteles, ''Ética a Nicómaco'', I, 1, 4, 1097b (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 7-8).|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Aristóteles, ''Ética a Nicómaco'', I, 1, 4, 1097b (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 7-8).|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 18:00, 1 nov 2017

Considerem perfecte el que es tria sempre per si mateix i no per una altra cosa.

Tal sembla ser eminentment la felicitat, perquè la triem sempre per ella mateixa i mai per una altra cosa, mentre que els honors, el plaer, l'enteniment i tota virtut els desitgem certament per si mateixos (doncs encara que res resultés d'elles, desitjaríem totes aquestes coses), però també els desitgem en vista de la felicitat, doncs creiem que serem felices per mitjà d'ells.

Aristóteles, Ética a Nicómaco, I, 1, 4, 1097b (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 7-8).

Original en castellà

Consideramos perfecto lo que se elige siempre por sí mismo y no por otra cosa.

Tal parece ser eminentemente la felicidad, pues la elegimos siempre por ella misma y nunca por otra cosa, mientras que los honores, el placer, el entendimiento y toda virtud los deseamos ciertamente por sí mismos (pues aunque nada resultara de ellas, desearíamos todas estas cosas), pero también los deseamos en vista de la felicidad, pues creemos que seremos felices por medio de ellos.