Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Rousseau 2»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - trobar gents el bastant simples per creure-li, + trobar gent prou simple per a creure'l,) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Rousseau 2|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Rousseau 2|Idioma=Español}} | ||
| − | El primer, a qui, després d'haver voltat un terreny, se li va ocórrer dir ''això és meu ''i va trobar | + | El primer, a qui, després d'haver voltat un terreny, se li va ocórrer dir ''això és meu ''i va trobar gent prou simple per a creure'l, va ser el veritable fundador de la societat civil, Quants crims, guerres, assassinats, quantes misèries i horrors hagués estalviat al gènere humà aquell que, arrencant les estaques o emplenant la rasa, hagués cridat als seus semblants: «Guardeu-vos d'escoltar a aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits són de tots i que la terra no és de ningú!». |
{{Ref|Ref=J.-J. Rousseau, ''Discurso sobre el origen y fundamentos de la desigualdad entre los hombres'', Segunda parte (Alhambra, Barcelona 1985, p. 119).|Cita=true}} | {{Ref|Ref=J.-J. Rousseau, ''Discurso sobre el origen y fundamentos de la desigualdad entre los hombres'', Segunda parte (Alhambra, Barcelona 1985, p. 119).|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:24, 13 oct 2017
El primer, a qui, després d'haver voltat un terreny, se li va ocórrer dir això és meu i va trobar gent prou simple per a creure'l, va ser el veritable fundador de la societat civil, Quants crims, guerres, assassinats, quantes misèries i horrors hagués estalviat al gènere humà aquell que, arrencant les estaques o emplenant la rasa, hagués cridat als seus semblants: «Guardeu-vos d'escoltar a aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits són de tots i que la terra no és de ningú!».
| J.-J. Rousseau, Discurso sobre el origen y fundamentos de la desigualdad entre los hombres, Segunda parte (Alhambra, Barcelona 1985, p. 119). |
Original en castellà
El primero, a quien, tras haber cercado un terreno, se le ocurrió decir esto es mío y encontró gentes lo bastante simples para creerle, fue el verdadero fundador de la sociedad civil, ¡Cuántos crímenes, guerras, asesinatos, cuántas miserias y horrores hubiera ahorrado al género humano aquel que, arrancando las estacas o rellenando la zanja, hubiera gritado a sus semejantes: «Guardaos de escuchar a este impostor; estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y que la tierra no es de nadie!».