Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Plató del Parmènides»

De Wikisofia

m (bot: - hipòtesi -«si hi ha multiplicitat»-, + hipòtesi –«si hi ha multiplicitat»–,)
m (bot: - refuta a els qui + refuta els qui)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató del Parmènides|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató del Parmènides|Idioma=Español}}
  
Aquesta obra constitueix una defensa de l'argument de Parmènides, contra aquells qui intenten ridiculitzar-lo, dient que, si l'un és [si el tot és un] les conseqüències que d'això se segueixen són moltes, ridícules i contradictòries [...] El meu llibre, en efecte, refuta a els qui afirmen la multiplicitat, i els retorna els mateixos atacs, i encara més, volent posar al descobert que, de la seva pròpia hipòtesi –«si hi ha multiplicitat»–, si se la considera suficientment, se segueixen conseqüències encara més ridícules que de la hipòtesi de l'un.
+
Aquesta obra constitueix una defensa de l'argument de Parmènides, contra aquells qui intenten ridiculitzar-lo, dient que, si l'un és [si el tot és un] les conseqüències que d'això se segueixen són moltes, ridícules i contradictòries [...] El meu llibre, en efecte, refuta els qui afirmen la multiplicitat, i els retorna els mateixos atacs, i encara més, volent posar al descobert que, de la seva pròpia hipòtesi –«si hi ha multiplicitat»–, si se la considera prou, se segueixen conseqüències encara més ridícules que de la hipòtesi de l'un.
 
{{Ref|Ref=Platón, ''Parménides'', 128d (''Diálogos V. Parménides, Teeteto, Sofista, Político'', Gredos, Madrid 1988, p. 37-38).|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Platón, ''Parménides'', 128d (''Diálogos V. Parménides, Teeteto, Sofista, Político'', Gredos, Madrid 1988, p. 37-38).|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 11:54, 18 oct 2017

Aquesta obra constitueix una defensa de l'argument de Parmènides, contra aquells qui intenten ridiculitzar-lo, dient que, si l'un és [si el tot és un] les conseqüències que d'això se segueixen són moltes, ridícules i contradictòries [...] El meu llibre, en efecte, refuta els qui afirmen la multiplicitat, i els retorna els mateixos atacs, i encara més, volent posar al descobert que, de la seva pròpia hipòtesi –«si hi ha multiplicitat»–, si se la considera prou, se segueixen conseqüències encara més ridícules que de la hipòtesi de l'un.

Platón, Parménides, 128d (Diálogos V. Parménides, Teeteto, Sofista, Político, Gredos, Madrid 1988, p. 37-38).

Original en castellà

Esta obra constituye una defensa del argumento de Parménides, contra quienes intentan ridiculizarlo, diciendo que, si lo uno es [si el todo es uno] las consecuencias que de ello se siguen son muchas, ridículas y contradictorias [...] Mi libro, en efecto, refuta a quienes afirman la multiplicidad, y les devuelve los mismos ataques, y aún más, queriendo poner al descubierto que, de su propia hipótesis –«si hay multiplicidad»–, si se la considera suficientemente, se siguen consecuencias todavía más ridículas que de la hipótesis del uno.