Accions

Recurs

Cita Kant: la misologia

De Wikisofia

La revisió el 10:19, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Kant: la misologia|Idioma=Español}} En realitat, trobem que com més es preocupa una raó conreada del...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

En realitat, trobem que com més es preocupa una raó conreada del propòsit de gaudir de la vida i aconseguir la felicitat tant més s'allunya l'home de la veritable satisfacció, raó per la qual molts, i precisament els més experimentats en l'ús de la raó, acaben per sentir, amb tal que siguin suficientment sincers per confessar-ho, cert grau de misología o odi a la raó, perquè després de fer un balanç de tots els avantatges que treuen, no dic ja de la invenció de totes les arts del luxe vulgar, sinó fins i tot de les ciències (que al cap i a la fi els sembla un luxe de l'enteniment), troben, no obstant això, que s'han tirat damunt més penes que felicitat hagin pogut guanyar, i, més que menysprear, envegen a l'home comú, que és més propici a la direcció del mer instint natural i no consenteix a la seva raó que exerceixi gran influència en la seva fer i ometre.

I. Kant, Fonamentació de la metafísica dels costums, I (Espasa Calpe, Madrid 1995, 10ª ed., p. 56-57).

Original en castellà

En realidad, encontramos que cuanto más se preocupa una razón cultivada del propósito de gozar de la vida y alcanzar la felicidad tanto más se aleja el hombre de la verdadera satisfacción, por lo cual muchos, y precisamente los más experimentados en el uso de la razón, acaban por sentir, con tal de que sean suficientemente sinceros para confesarlo, cierto grado de misología u odio a la razón, porque tras hacer un balance de todas las ventajas que sacan, no digo ya de la invención de todas las artes del lujo vulgar, sino incluso de las ciencias (que al fin y al cabo les parece un lujo del entendimiento), hallan, sin embargo, que se han echado encima más penas que felicidad hayan podido ganar, y, más que despreciar, envidian al hombre común, que es más propicio a la dirección del mero instinto natural y no consiente a su razón que ejerza gran influencia en su hacer y omitir.