Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Kant: deixar lloc a la fe»

De Wikisofia

m (bot: - ''saber '' per deixar lloc a la ''fe.'' {{Ref|Ref=Cf. + ''saber'' per a deixar lloc a la ''fe''. {{Ref|Ref=Cf.)
m (bot: - això, quan malgrat tot, els hi aplica + això, quan, malgrat tot, se'ls aplica)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Kant: deixar lloc a la fe|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Kant: deixar lloc a la fe|Idioma=Español}}
  
Ni tan sols puc, doncs, acceptar a ''Déu'', la ''llibertat ''i la ''immortalitat ''en suport del necessari ús pràctic de la meva raó sense ''llevar,'' alhora, a la raó especulativa la seva pretensió de coneixements exagerats. Doncs aquesta última ha de servir-se, per a arribar a tals coneixements, d'uns principis que no abasten realment més que els objectes d'experiència possible. Per això, quan malgrat tot, els hi aplica a alguna cosa que no pot ser objecte d'experiència, de fet converteixen aquest alguna cosa en fenomen, i fan així impossible tota ''extensió pràctica '' de la raó pura. Vaig tenir, doncs, que suprimir el ''saber'' per a deixar lloc a la ''fe''.
+
Ni tan sols puc, doncs, acceptar a ''Déu'', la ''llibertat ''i la ''immortalitat ''en suport del necessari ús pràctic de la meva raó sense ''llevar,'' alhora, a la raó especulativa la seva pretensió de coneixements exagerats. Doncs aquesta última ha de servir-se, per a arribar a tals coneixements, d'uns principis que no abasten realment més que els objectes d'experiència possible. Per això, quan, malgrat tot, se'ls aplica a alguna cosa que no pot ser objecte d'experiència, de fet converteixen aquest alguna cosa en fenomen, i fan així impossible tota ''extensió pràctica '' de la raó pura. Vaig tenir, doncs, que suprimir el ''saber'' per a deixar lloc a la ''fe''.
 
{{Ref|Ref=Cf. I. Kant, ''Crítica de la razón pura'', Prólogo B XXX (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 27).|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Cf. I. Kant, ''Crítica de la razón pura'', Prólogo B XXX (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 27).|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 11:55, 7 feb 2018

Ni tan sols puc, doncs, acceptar a Déu, la llibertat i la immortalitat en suport del necessari ús pràctic de la meva raó sense llevar, alhora, a la raó especulativa la seva pretensió de coneixements exagerats. Doncs aquesta última ha de servir-se, per a arribar a tals coneixements, d'uns principis que no abasten realment més que els objectes d'experiència possible. Per això, quan, malgrat tot, se'ls aplica a alguna cosa que no pot ser objecte d'experiència, de fet converteixen aquest alguna cosa en fenomen, i fan així impossible tota extensió pràctica de la raó pura. Vaig tenir, doncs, que suprimir el saber per a deixar lloc a la fe.

Cf. I. Kant, Crítica de la razón pura, Prólogo B XXX (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 27).

Original en castellà

Ni siquiera puedo, pues, aceptar a Dios, la libertad y la inmortalidad en apoyo del necesario uso práctico de mi razón sin quitar, a la vez, a la razón especulativa su pretensión de conocimientos exagerados. Pues esta última tiene que servirse, para llegar a tales conocimientos, de unos principios que no abarcan realmente más que los objetos de experiencia posible. Por ello, cuando a pesar de todo, se los aplica a algo que no puede ser objeto de experiencia, de hecho convierten ese algo en fenómeno, y hacen así imposible toda extensión práctica de la razón pura. Tuve, pues, que suprimir el saber para dejar sitio a la fe.