Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Farrington»

De Wikisofia

m (bot: - l'estudi allí on els grecs ho havien deixat. + l'estudi on els grecs l'havien deixat.)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Farrington|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Farrington|Idioma=Español}}
  
Quan la ciència moderna va començar a desenvolupar-se al segle XVI, va reprendre l'estudi allí on els grecs ho havien deixat. Copèrnic, Vesalius i Galileu són els continuadors de Ptolemeu, Galè i Arquimedes.
+
Quan la ciència moderna va començar a desenvolupar-se al segle XVI, va reprendre l'estudi on els grecs l'havien deixat. Copèrnic, Vesalius i Galileu són els continuadors de Ptolemeu, Galè i Arquimedes.
 
{{Ref|Ref=B. Farrington, ''Ciencia griega'', Hachette, Buenos Aires 1957, p. 303.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=B. Farrington, ''Ciencia griega'', Hachette, Buenos Aires 1957, p. 303.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 17:39, 22 set 2018

Quan la ciència moderna va començar a desenvolupar-se al segle XVI, va reprendre l'estudi on els grecs l'havien deixat. Copèrnic, Vesalius i Galileu són els continuadors de Ptolemeu, Galè i Arquimedes.

B. Farrington, Ciencia griega, Hachette, Buenos Aires 1957, p. 303.

Original en castellà

Cuando la ciencia moderna comenzó a desarrollarse en el siglo XVI, retomó el estudio allí donde los griegos lo habían dejado. Copérnico, Vesalio y Galileo son los continuadores de Ptolomeo, Galeno y Arquímedes.