Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Farrington»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Galeno" a "Galè") |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Quan la ciència moderna va començar a desenvolupar-se al segle XVI, va reprendre l'estudi allí on els grecs ho havien deixat. Copèrnic, Vesalio i Galileu són els continuadors de Ptolomeu, Galè i Arquimedes. | Quan la ciència moderna va començar a desenvolupar-se al segle XVI, va reprendre l'estudi allí on els grecs ho havien deixat. Copèrnic, Vesalio i Galileu són els continuadors de Ptolomeu, Galè i Arquimedes. | ||
| − | {{Ref|Ref=B. Farrington, '' | + | {{Ref|Ref=B. Farrington, ''Ciencia griega'', Hachette, Buenos Aires 1957, p. 303.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:56, 31 ago 2015
Quan la ciència moderna va començar a desenvolupar-se al segle XVI, va reprendre l'estudi allí on els grecs ho havien deixat. Copèrnic, Vesalio i Galileu són els continuadors de Ptolomeu, Galè i Arquimedes.
| B. Farrington, Ciencia griega, Hachette, Buenos Aires 1957, p. 303. |
Original en castellà
Cuando la ciencia moderna comenzó a desarrollarse en el siglo XVI, retomó el estudio allí donde los griegos lo habían dejado. Copérnico, Vesalio y Galileo son los continuadores de Ptolomeo, Galeno y Arquímedes.