Accions

Recurs

Cita Carnap 3

De Wikisofia

La revisió el 22:14, 24 maig 2017 per Sofibot (discussió | contribucions) (modificant original)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Què entenien per «probabilitat» aquests homes que van elaborar la teoria clàssica? Van proposar una definició que encara es troba en els llibres elementals sobre la probabilitat: aquesta és la raó del nombre de casos favorables al nombre de tots els casos possibles. Vegem com opera aquesta definició en un exemple simple. Algú diu: «Llançaré aquest dau. Quin és la probabilitat que surti un as o un dos?» La resposta, segons la teoria clàssica, és la següent: hi ha dos «casos favorables», és a dir, casos que satisfan les condicions especificades en la pregunta. En total, el dau pot caure de sis maneres possibles. La raó dels casos favorables als possibles és, doncs, 2:6, o 1:3. Responem a la pregunta dient que hi ha una probabilitat 1/3 que surti un 2 o un as.

R. Carnap, Fundamentación lógica de la física, Sudamericana, Buenos Aires 1969, p. 40.

Original en castellà

¿Qué entendían por «probabilidad» esos hombres que elaboraron la teoría clásica? Propusieron una definición que todavía se encuentra en los libros elementales sobre la probabilidad: ésta es la razón del número de casos favorables al número de todos los casos posibles. Veamos cómo opera esta definición en un ejemplo simple. Alguien dice: «Arrojaré este dado. ¿Cuál es la probabilidad de que salga un as o un dos?» La respuesta, según la teoría clásica, es la siguiente: hay dos «casos favorables», es decir, casos que satisfacen las condiciones especificadas en la pregunta. En total, el dado puede caer de seis maneras posibles. La razón de los casos favorables a los posibles es, pues, 2:6, o 1:3. Respondemos a la pregunta diciendo que hay una probabilidad 1/3 de que salga un 2 o un as.