Diferència entre revisions de la pàgina «Chomsky: una hipòtesi sobre l'essència del llenguatge»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - per determinar aquesta + per a determinar aquesta) |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | La teoria de la gramàtica generativa transformacional (o alguna altra teoria lingüística general) expressa una hipòtesi respecte a la «essència del llenguatge», és a dir, a les propietats que defineixen el llenguatge humà. Podem considerar una teoria lingüística general, així construïda, com una teoria de la facultat de llenguatge innata, intrínseca, que proporciona la base per a l'adquisició del coneixement del llenguatge. El nen, en el seu «estat inicial», no té informació alguna respecte a la llengua de la comunitat hablística en la qual viu. Senzillament, està dotat d'un conjunt de mecanismes (el que anomenem la seva «facultat de llenguatge») per determinar aquesta llengua, és a dir, per aconseguir un «estat final» en el qual coneix la llengua. La teoria lingüística general descriu el seu estat inicial; la gramàtica de la seva llengua descriu el seu estat final. La teoria lingüística general pot ser considerada, apropiadament, com una teoria explicativa, en el sentit que explica com un nen d'una comunitat hablística arriba a conèixer la llengua d'aquesta comunitat, i a conèixer innombrables fets concrets respecte a la forma i significació d'expressions concretes, i moltes coses més. | + | La teoria de la gramàtica generativa transformacional (o alguna altra teoria lingüística general) expressa una hipòtesi respecte a la «essència del llenguatge», és a dir, a les propietats que defineixen el llenguatge humà. Podem considerar una teoria lingüística general, així construïda, com una teoria de la facultat de llenguatge innata, intrínseca, que proporciona la base per a l'adquisició del coneixement del llenguatge. El nen, en el seu «estat inicial», no té informació alguna respecte a la llengua de la comunitat hablística en la qual viu. Senzillament, està dotat d'un conjunt de mecanismes (el que anomenem la seva «facultat de llenguatge») per a determinar aquesta llengua, és a dir, per aconseguir un «estat final» en el qual coneix la llengua. La teoria lingüística general descriu el seu estat inicial; la gramàtica de la seva llengua descriu el seu estat final. La teoria lingüística general pot ser considerada, apropiadament, com una teoria explicativa, en el sentit que explica com un nen d'una comunitat hablística arriba a conèixer la llengua d'aquesta comunitat, i a conèixer innombrables fets concrets respecte a la forma i significació d'expressions concretes, i moltes coses més. |
{{Ref|Ref=''Estructuras sintácticas'', Introducción a la edición española, Siglo Veintiuno, México 1974, p. 8.|Títol=Estructuras sintácticas|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Estructuras sintácticas'', Introducción a la edición española, Siglo Veintiuno, México 1974, p. 8.|Títol=Estructuras sintácticas|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 10:23, 13 oct 2017
La teoria de la gramàtica generativa transformacional (o alguna altra teoria lingüística general) expressa una hipòtesi respecte a la «essència del llenguatge», és a dir, a les propietats que defineixen el llenguatge humà. Podem considerar una teoria lingüística general, així construïda, com una teoria de la facultat de llenguatge innata, intrínseca, que proporciona la base per a l'adquisició del coneixement del llenguatge. El nen, en el seu «estat inicial», no té informació alguna respecte a la llengua de la comunitat hablística en la qual viu. Senzillament, està dotat d'un conjunt de mecanismes (el que anomenem la seva «facultat de llenguatge») per a determinar aquesta llengua, és a dir, per aconseguir un «estat final» en el qual coneix la llengua. La teoria lingüística general descriu el seu estat inicial; la gramàtica de la seva llengua descriu el seu estat final. La teoria lingüística general pot ser considerada, apropiadament, com una teoria explicativa, en el sentit que explica com un nen d'una comunitat hablística arriba a conèixer la llengua d'aquesta comunitat, i a conèixer innombrables fets concrets respecte a la forma i significació d'expressions concretes, i moltes coses més.
| Estructuras sintácticas, Introducción a la edición española, Siglo Veintiuno, México 1974, p. 8. |
Original en castellà
La teoría de la gramática generativa transformacional (o alguna otra teoría lingüística general) expresa una hipótesis respecto a la «esencia del lenguaje», es decir, a las propiedades que definen el lenguaje humano. Podemos considerar una teoría lingüística general, así construida, como una teoría de la facultad de lenguaje innata, intrínseca, que proporciona la base para la adquisición del conocimiento del lenguaje. El niño, en su «estado inicial», no tiene información alguna respecto a la lengua de la comunidad hablística en la que vive. Sencillamente, está dotado de un conjunto de mecanismos (lo que llamamos su «facultad de lenguaje») para determinar esa lengua, es decir, para alcanzar un «estado final» en el cual conoce la lengua. La teoría lingüística general describe su estado inicial; la gramática de su lengua describe su estado final. La teoría lingüística general puede ser considerada, apropiadamente, como una teoría explicativa, en el sentido de que explica cómo un niño de una comunidad hablística llega a conocer la lengua de esa comunidad, y a conocer innumerables hechos concretos respecto a la forma y significación de expresiones concretas, y muchas cosas más.