Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Chalmers: el coneixement científic»

De Wikisofia

m (bot: - no ho han aconseguit? + no l'han aconseguit?)
 
(11 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Chalmers: el coneixement científic|Idioma=Español}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Chalmers: el coneixement científic|Idioma=Español}}
Segons l'enfocament subjectiu, el coneixement científic és un conjunt de classes especials de creences que mantenen els científics. Una creença seria científica, i per tant seria considerada part del coneixement científic, si l'individu pot convèncer-se que està justificada. El tipus de justificació exigit o permès dependrà dels detalls de la teoria epistemològica que s'adopti. Per exemple, un inductivista extrem exigirà que tot el coneixement es derivi, en última instància, dels resultats de les experiències sensorials directes, mentre que un filòsof influït per Descartes o Kant podria considerar possible que un individu justifiqui algun coneixement mitjançant la introspecció i un raonament acurat. Siguin quins fossin els detalls de la postura epistemològica que adopti, la principal característica de l'enfocament subjectiu segueix sent el fet que el coneixement científic es construeix a força de conjunts de creences que l'individu pot justificar de l'alguna manera.[...]
+
Segons l'enfocament subjectiu, el coneixement científic és un conjunt de classes especials de creences que mantenen els científics. Una creença seria científica, i per tant seria considerada part del coneixement científic, si l'individu pot convèncer-se que està justificada. El tipus de justificació exigit o permès dependrà dels detalls de la teoria epistemològica que s'adopti. Per exemple, un inductivista extrem exigirà que tot el coneixement es derivi, en última instància, dels resultats de les experiències sensorials directes, mentre que un filòsof influït per Descartes o Kant podria considerar possible que un individu justifiqui algun coneixement mitjançant la introspecció i un raonament acurat. Siguin quins fossin els detalls de la postura epistemològica que adopti, la principal característica de l'enfocament subjectiu continua sent el fet que el coneixement científic es construeix a força de conjunts de creences que l'individu pot justificar de l'alguna manera.[...]
  
Des del punt de vista subjectivista, l'estudi detallat de la ciència i del seu desenvolupament suposarà els següents tipus de preguntes. Quina és la naturalesa de les experiències perceptuals? Quin tipus de canvi psicològic té lloc en un individu quan abandona una teoria i n'adopta una altra? Quins tipus de raons o causes són efectives o haurien de ser efectives a l'hora de produir-se un canvi? Què va convèncer a Galileu que Copèrnic tenia raó? Per què va ser cada vegada més fàcil que la gent cregués que la terra es movia a mesura que avançava el segle XVII?
+
Des del punt de vista subjectivista, l'estudi detallat de la ciència i del seu desenvolupament suposarà els següents tipus de preguntes. Quina és la naturalesa de les experiències perceptives? Quin tipus de canvi psicològic té lloc en un individu quan abandona una teoria i n'adopta una altra? Quins tipus de raons o causes són efectives o haurien de ser efectives a l'hora de produir-se un canvi? Què va convèncer a Galileu que Copèrnic tenia raó? Per què va ser cada vegada més fàcil que la gent cregués que la terra es movia a mesura que avançava el segle XVII?
  
 
Segons el segon punt de vista, l'enfocament consensual de la ciència, les creences dels científics estan subordinades a les d'un tipus especial de comunitat, la comunitat científica. El coneixement científic comprèn aquelles teories acceptades per la comunitat. [...] L'enfocament consensual es presta fàcilment a una interpretació relativista.
 
Segons el segon punt de vista, l'enfocament consensual de la ciència, les creences dels científics estan subordinades a les d'un tipus especial de comunitat, la comunitat científica. El coneixement científic comprèn aquelles teories acceptades per la comunitat. [...] L'enfocament consensual es presta fàcilment a una interpretació relativista.
  
Les qüestions que interessen a l'enfocament consensual de la ciència seran alguna cosa diferents de les que interessen als subjectivistes i tendiran a considerar importants per a l'estudi de les teories científiques [...] qüestions com les següents: Quins han estat les normes que les comunitats científiques passades han exigit de les teories científiques? Quines raons o causes són efectives o haurien de ser efectives a l'hora de produir-se un canvi en les teories o normes d'una comunitat? En quins tipus de circumstàncies es pot aconseguir el consens? Quins són les importants diferències que hi ha entre les comunitats que han aconseguit un consens en relació amb els seus respectius camps i les que no ho han aconseguit? Quins van ser les principals causes del canvi de consens concernent a la naturalesa de l'univers que va constituir la revolució copernicana?
+
Les qüestions que interessen a l'enfocament consensual de la ciència seran alguna cosa diferent de les que interessen als subjectivistes i tendiran a considerar importants per a l'estudi de les teories científiques [...] qüestions com les següents: Quines han estat les normes que les comunitats científiques passades han exigit de les teories científiques? Quines raons o causes són efectives o haurien de ser efectives a l'hora de produir-se un canvi en les teories o normes d'una comunitat? En quins tipus de circumstàncies es pot aconseguir el consens? Quines són les importants diferències que hi ha entre les comunitats que han aconseguit un consens en relació amb els seus respectius camps i les que no l'han aconseguit? Quines van ser les principals causes del canvi de consens concernent a la naturalesa de l'univers que va constituir la revolució copernicana?
  
Des del tercer punt de vista, l'objectivista, constitueix un error considerar que el coneixement científic és un conjunt de creences, ja siguin individuals o col·lectives. Les teories científiques tenen una existència autònoma independent de l'opinió consensual o individual, a pesar que la participació dels científics com a individus i de les comunitats dels científics sigui necessària per generar i desenvolupar aquestes teories. La ciència és un procés sense subjecte. Les teories científiques mantenen certes relacions entre si i amb les dades disponibles, tenen certes conseqüències, les teories són coherents o incoherents, conseqüents o inconsistents, etc., i posseeixen propietats independentment que els científics o les comunitats de científics siguin conscients d'elles o no. [...]
+
Des del tercer punt de vista, l'objectivista, constitueix un error considerar que el coneixement científic és un conjunt de creences, siguin individuals o col·lectives. Les teories científiques tenen una existència autònoma independent de l'opinió consensual o individual, malgrat que la participació dels científics com a individus i de les comunitats dels científics sigui necessària per a generar i desenvolupar aquestes teories. La ciència és un procés sense subjecte. Les teories científiques mantenen certes relacions entre si i amb les dades disponibles, tenen certes conseqüències, les teories són coherents o incoherents, conseqüents o inconsistents, etc., i posseeixen propietats independentment que els científics o les comunitats de científics siguin conscients d'elles o no. [...]
  
 
L'enfocament objectivista porta a preguntes del següent tipus: Com es relaciona aquesta teoria amb les dades disponibles? És coherent aquesta teoria i proporciona prediccions noves? Quin és la relació entre la teoria de Newton i la d'Einstein? Hi ha algun sentit en el qual es pugui dir que la ciència progressa?
 
L'enfocament objectivista porta a preguntes del següent tipus: Com es relaciona aquesta teoria amb les dades disponibles? És coherent aquesta teoria i proporciona prediccions noves? Quin és la relació entre la teoria de Newton i la d'Einstein? Hi ha algun sentit en el qual es pugui dir que la ciència progressa?
 
{{Ref|Ref=''¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos'', Siglo Veintiuno, Madrid 1982, p. 145-148.|Títol=¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos'', Siglo Veintiuno, Madrid 1982, p. 145-148.|Títol=¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 17:39, 22 set 2018

 Segons l'enfocament subjectiu, el coneixement científic és un conjunt de classes especials de creences que mantenen els científics. Una creença seria científica, i per tant seria considerada part del coneixement científic, si l'individu pot convèncer-se que està justificada. El tipus de justificació exigit o permès dependrà dels detalls de la teoria epistemològica que s'adopti. Per exemple, un inductivista extrem exigirà que tot el coneixement es derivi, en última instància, dels resultats de les experiències sensorials directes, mentre que un filòsof influït per Descartes o Kant podria considerar possible que un individu justifiqui algun coneixement mitjançant la introspecció i un raonament acurat. Siguin quins fossin els detalls de la postura epistemològica que adopti, la principal característica de l'enfocament subjectiu continua sent el fet que el coneixement científic es construeix a força de conjunts de creences que l'individu pot justificar de l'alguna manera.[...]

Des del punt de vista subjectivista, l'estudi detallat de la ciència i del seu desenvolupament suposarà els següents tipus de preguntes. Quina és la naturalesa de les experiències perceptives? Quin tipus de canvi psicològic té lloc en un individu quan abandona una teoria i n'adopta una altra? Quins tipus de raons o causes són efectives o haurien de ser efectives a l'hora de produir-se un canvi? Què va convèncer a Galileu que Copèrnic tenia raó? Per què va ser cada vegada més fàcil que la gent cregués que la terra es movia a mesura que avançava el segle XVII?

Segons el segon punt de vista, l'enfocament consensual de la ciència, les creences dels científics estan subordinades a les d'un tipus especial de comunitat, la comunitat científica. El coneixement científic comprèn aquelles teories acceptades per la comunitat. [...] L'enfocament consensual es presta fàcilment a una interpretació relativista.

Les qüestions que interessen a l'enfocament consensual de la ciència seran alguna cosa diferent de les que interessen als subjectivistes i tendiran a considerar importants per a l'estudi de les teories científiques [...] qüestions com les següents: Quines han estat les normes que les comunitats científiques passades han exigit de les teories científiques? Quines raons o causes són efectives o haurien de ser efectives a l'hora de produir-se un canvi en les teories o normes d'una comunitat? En quins tipus de circumstàncies es pot aconseguir el consens? Quines són les importants diferències que hi ha entre les comunitats que han aconseguit un consens en relació amb els seus respectius camps i les que no l'han aconseguit? Quines van ser les principals causes del canvi de consens concernent a la naturalesa de l'univers que va constituir la revolució copernicana?

Des del tercer punt de vista, l'objectivista, constitueix un error considerar que el coneixement científic és un conjunt de creences, siguin individuals o col·lectives. Les teories científiques tenen una existència autònoma independent de l'opinió consensual o individual, malgrat que la participació dels científics com a individus i de les comunitats dels científics sigui necessària per a generar i desenvolupar aquestes teories. La ciència és un procés sense subjecte. Les teories científiques mantenen certes relacions entre si i amb les dades disponibles, tenen certes conseqüències, les teories són coherents o incoherents, conseqüents o inconsistents, etc., i posseeixen propietats independentment que els científics o les comunitats de científics siguin conscients d'elles o no. [...]

L'enfocament objectivista porta a preguntes del següent tipus: Com es relaciona aquesta teoria amb les dades disponibles? És coherent aquesta teoria i proporciona prediccions noves? Quin és la relació entre la teoria de Newton i la d'Einstein? Hi ha algun sentit en el qual es pugui dir que la ciència progressa?

¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos, Siglo Veintiuno, Madrid 1982, p. 145-148.

Original en castellà

Según el enfoque subjetivo, el conocimiento científico es un conjunto de clases especiales de creencias que mantienen los científicos. Una creencia sería científica, y por tanto sería considerada parte del conocimiento científico, si el individuo puede convencerse de que está justificada. El tipo de justificación exigido o permitido dependerá de los detalles de la teoría epistemológica que se adopte. Por ejemplo, un inductivista extremo exigirá que todo el conocimiento se derive, en última instancia, de los resultados de las experiencias sensoriales directas, mientras que un filósofo influido por Descartes o Kant podría considerar posible que un individuo justifique algún conocimiento mediante la introspección y un razonamiento cuidadoso. Sea cuales fueren los detalles de la postura epistemológica que adopte, la principal característica del enfoque subjetivo sigue siendo el hecho de que el conocimiento científico se construye a base de conjuntos de creencias que el individuo puede justificar del alguna manera.[...]

Desde el punto de vista subjetivista, el estudio detallado de la ciencia y de su desarrollo supondrá los siguientes tipos de preguntas. ¿Cuál es la naturaleza de las experiencias perceptuales? ¿Qué tipo de cambio psicológico tiene lugar en un individuo cuando abandona una teoría y adopta otra? ¿Qué tipos de razones o causas son efectivas o deberían ser efectivas a la hora de producirse un cambio? ¿Qué convenció a Galileo de que Copérnico tenía razón? ¿Por qué fue cada vez más fácil que la gente creyera que la tierra se movía a medida que avanzaba el siglo XVII?

Según el segundo punto de vista, el enfoque consensual de la ciencia, las creencias de los científicos están subordinadas a las de un tipo especial de comunidad, la comunidad científica. El conocimiento científico comprende aquellas teorías aceptadas por la comunidad. [...] El enfoque consensual se presta fácilmente a una interpretación relativista.

Las cuestiones que interesan al enfoque consensual de la ciencia serán algo distintas de las que interesan a los subjetivistas y tenderán a considerar importantes para el estudio de las teorías científicas [...] cuestiones como las siguientes: ¿Cuáles han sido las normas que las comunidades científicas pasadas han exigido de las teorías científicas? ¿Qué razones o causas son efectivas o deberían ser efectivas a la hora de producirse un cambio en las teorías o normas de una comunidad? ¿En qué tipos de circunstancias se puede alcanzar el consenso? ¿Cuáles son las importantes diferencias que hay entre las comunidades que han alcanzado un consenso con relación a sus respectivos campos y las que no lo han logrado? ¿Cuáles fueron las principales causas del cambio de consenso concerniente a la naturaleza del universo que constituyó la revolución copernicana?

Desde el tercer punto de vista, el objetivista, constituye un error considerar que el conocimiento científico es un conjunto de creencias, ya sean individuales o colectivas. Las teorías científicas tienen una existencia autónoma independiente de la opinión consensual o individual, a pesar de que la participación de los científicos como individuos y de las comunidades de los científicos sea necesaria para generar y desarrollar esas teorías. La ciencia es un proceso sin sujeto. Las teorías científicas mantienen ciertas relaciones entre sí y con los datos disponibles, tienen ciertas consecuencias, las teorías son coherentes o incoherentes, consecuentes o inconsistentes, etc., y poseen propiedades independientemente de que los científicos o las comunidades de científicos sean conscientes de ellas o no. [...]

El enfoque objetivista lleva a preguntas del siguiente tipo: ¿Cómo se relaciona esta teoría con los datos disponibles? ¿Es coherente esta teoría y proporciona predicciones nuevas? ¿Cuál es la relación entre la teoría de Newton y la de Einstein? ¿Hay algún sentido en el que se pueda decir que la ciencia progresa?