Mostra la font per a Chalmers: el coneixement científic

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Chalmers: el coneixement científic|Idioma=Español}}
Segons l'enfocament subjectiu, el coneixement científic és un conjunt de classes especials de creences que mantenen els científics. Una creença seria científica, i per tant seria considerada part del coneixement científic, si l'individu pot convèncer-se que està justificada. El tipus de justificació exigit o permès dependrà dels detalls de la teoria epistemològica que s'adopti. Per exemple, un inductivista extrem exigirà que tot el coneixement es derivi, en última instància, dels resultats de les experiències sensorials directes, mentre que un filòsof influït per Descartes o Kant podria considerar possible que un individu justifiqui algun coneixement mitjançant la introspecció i un raonament acurat. Siguin quins fossin els detalls de la postura epistemològica que adopti, la principal característica de l'enfocament subjectiu continua sent el fet que el coneixement científic es construeix a força de conjunts de creences que l'individu pot justificar de l'alguna manera.[...]

Des del punt de vista subjectivista, l'estudi detallat de la ciència i del seu desenvolupament suposarà els següents tipus de preguntes. Quina és la naturalesa de les experiències perceptives? Quin tipus de canvi psicològic té lloc en un individu quan abandona una teoria i n'adopta una altra? Quins tipus de raons o causes són efectives o haurien de ser efectives a l'hora de produir-se un canvi? Què va convèncer a Galileu que Copèrnic tenia raó? Per què va ser cada vegada més fàcil que la gent cregués que la terra es movia a mesura que avançava el segle XVII?

Segons el segon punt de vista, l'enfocament consensual de la ciència, les creences dels científics estan subordinades a les d'un tipus especial de comunitat, la comunitat científica. El coneixement científic comprèn aquelles teories acceptades per la comunitat. [...] L'enfocament consensual es presta fàcilment a una interpretació relativista.

Les qüestions que interessen a l'enfocament consensual de la ciència seran alguna cosa diferent de les que interessen als subjectivistes i tendiran a considerar importants per a l'estudi de les teories científiques [...] qüestions com les següents: Quines han estat les normes que les comunitats científiques passades han exigit de les teories científiques? Quines raons o causes són efectives o haurien de ser efectives a l'hora de produir-se un canvi en les teories o normes d'una comunitat? En quins tipus de circumstàncies es pot aconseguir el consens? Quines són les importants diferències que hi ha entre les comunitats que han aconseguit un consens en relació amb els seus respectius camps i les que no l'han aconseguit? Quines van ser les principals causes del canvi de consens concernent a la naturalesa de l'univers que va constituir la revolució copernicana?

Des del tercer punt de vista, l'objectivista, constitueix un error considerar que el coneixement científic és un conjunt de creences, siguin individuals o col·lectives. Les teories científiques tenen una existència autònoma independent de l'opinió consensual o individual, malgrat que la participació dels científics com a individus i de les comunitats dels científics sigui necessària per a generar i desenvolupar aquestes teories. La ciència és un procés sense subjecte. Les teories científiques mantenen certes relacions entre si i amb les dades disponibles, tenen certes conseqüències, les teories són coherents o incoherents, conseqüents o inconsistents, etc., i posseeixen propietats independentment que els científics o les comunitats de científics siguin conscients d'elles o no. [...]

L'enfocament objectivista porta a preguntes del següent tipus: Com es relaciona aquesta teoria amb les dades disponibles? És coherent aquesta teoria i proporciona prediccions noves? Quin és la relació entre la teoria de Newton i la d'Einstein? Hi ha algun sentit en el qual es pugui dir que la ciència progressa?
{{Ref|Ref=''¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos'', Siglo Veintiuno, Madrid 1982, p. 145-148.|Títol=¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos|Cita=true}}
{{InfoWiki}}