Mostra la font per a Carnap: els conceptes quantitatius

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Carnap: els conceptes quantitatius
|Idioma=Español
}}
Els conceptes quantitatius no estan donats per la naturalesa, sinó que sorgeixen de la nostra pràctica d'aplicar nombres als fenòmens naturals. Quins són els avantatges d'això? Si les magnituds quantitatives ens fossin subministrades per la naturalesa, no faríem aquesta pregunta, com no preguntem quins són els avantatges dels colors. La naturalesa podria mancar de colors, però és agradable trobar-los al món. Simplement, estan aquí, són part de la naturalesa. No podem impedir-ho. La situació no és la mateixa respecte als conceptes quantitatius. Ells són part del nostre llenguatge, no de la naturalesa. Som ''nosaltres'' els qui els introduïm; per això, és legítim preguntar-nos ''per què'' ho fem. Per què ens prenem el treball d'idear regles i postulats complicats per a tenir magnituds que puguin ser mesurades en escales numèriques? Tots coneixem la resposta. S'ha dit moltes vegades que el gran progrés de la ciència, especialment als últims segles, no hauria estat possible sense l'ús del mètode quantitatiu. (Va ser utilitzat per primera vegada, de manera precisa, per Galileu. Uns altres ja havien usat el mètode abans, per descomptat, però ell va ser el primer a establir regles explícites.) Sempre que això és possible, la física tracta d'introduir conceptes quantitatius. En les últimes dècades, altres camps de la ciència han seguit el mateix camí. No tenim dubtes que això és avantatjós, però és convenient saber amb major detall on resideix exactament l'avantatge. Abans de res, augmenta l'eficiència del nostre vocabulari, encara que aquesta és només un avantatge secundari. Abans de la introducció d'un concepte quantitatiu, hi ha dotzenes de termes o adjectius qualificatius diferents per a descriure els diversos estats possibles d'un objecte respecte a aquesta magnitud. Sense el concepte temperatura, per exemple, hauríem de dir de les coses que estan «molt calentes», «calentes», «càlides», «tèbies», «fresques», «fredes», «molt fredes», etc. Tots aquests constitueixen el que hem anomenat conceptes classificatoris. Si tinguéssim alguns centenars de tals termes, potser no seria necessari, per a molts propòsits quotidians, introduir el concepte quantitatiu de temperatura. En lloc de dir «hi ha 30° avui», tindríem algun bufó adjectiu que expressés justament aquesta temperatura, i per 100° tindríem altres adjectius, etc. [...] L'avantatge principal [...] és que els conceptes quantitatius ens permeten formular lleis quantitatives. Aquestes lleis són molt més poderoses, com a maneres d'explicar els fenòmens i com a mitjà per a predir nous fenòmens. Àdhuc amb un llenguatge quantitatiu enriquit, amb el qual nostra memòria es recarregaria amb centenars d'adjectius qualificatius, trobaríem gran dificultat per a expressar fins a les lleis més simples. [...] Però l'avantatge més important de la llei quantitativa no és la seva brevetat, sinó l'ús que pot fer-se d'ella. Una vegada que donem a la llei forma numèrica, podem utilitzar aquesta poderosa part de la lògica deductiva a la qual anomenem matemàtica i d'aquesta manera, fer prediccions. Per descomptat, també en el llenguatge qualitatiu pot usar-se la lògica deductiva per a fer prediccions. De la premissa «aquest cos està molt, molt, molt calent» podem deduir la predicció «aquest cos tindrà una lluentor vermella». Però aquest procediment seria enutjós comparat amb els poderosos i eficients mètodes de deducció que formen part de la matemàtica. Aquesta és l'avantatge més gran del mètode quantitatiu. Ens permet expressar lleis de forma tal que, utilitzant funcions matemàtiques, podem fer prediccions de la manera més eficient i precisa.
{{Ref|Ref=''Fundamentación lógica de la física'', Sudamericana, Buenos Aires 1969, p. 147-151.|Títol=Fundamentación lógica de la física|Cita=true}}
{{InfoWiki}}