Accions

Recurs

Bunge: la ciència

De Wikisofia

La revisió el 22:05, 24 maig 2017 per Sofibot (discussió | contribucions) (modificant original)

Mentre els animals inferiors només estan al món, l'home tracta d'entendre-ho; i, sobre la base de la seva intel·ligència imperfecta però perfectible del món, l'home intenta ensenyorir-se d'ell per fer-ho més confortable. En aquest procés, construeix un món artificial: aquest creixent cos d'idees anomenat «ciència», que pot caracteritzar-se com a coneixement racional, sistemàtic, exacte, verificable i per tant fal·lible. Per mitjà de la investigació científica l'home ha aconseguit una reconstrucció conceptual del món que és cada vegada més àmplia, profunda i exacta.

Un món li és donat a l'home; la seva glòria no és suportar o menysprear aquest món, sinó enriquir-ho construint altres universos. Amansa i remoldea la naturalesa sotmetent-la a les seves pròpies necessitats; construeix la societat i és al seu torn construït per ella; tracta després de remoldear aquest ambient artificial per adaptar-ho a les seves pròpies necessitats animals i espirituals, així com als seus somnis: crea així el món dels artefactes i el món de la cultura. La ciència com a activitat -com a investigació- pertany a la vida social; quan se l'aplica al millorament del nostre mitjà natural i artificial, a la invenció i manufactura de béns materials i culturals, la ciència es converteix en tecnologia. No obstant això, la ciència se'ns apareix com la més enlluernadora i sorprenent dels estels de la cultura quan la considerem com un bé per si mateix, això és, com un sistema d'idees establertes provisionalment (coneixement científic), i com una activitat productora de les nostres idees (investigació científica).

La ciencia, su método y su filosofía, Siglo Veinte, Buenos Aires 1972, p. 7-8.

Original en castellà

Mientras los animales inferiores sólo están en el mundo, el hombre trata de entenderlo; y, sobre la base de su inteligencia imperfecta pero perfectible del mundo, el hombre intenta enseñorearse de él para hacerlo más confortable. En este proceso, construye un mundo artificial: ese creciente cuerpo de ideas llamado «ciencia», que puede caracterizarse como conocimiento racional, sistemático, exacto, verificable y por consiguiente falible. Por medio de la investigación científica el hombre ha alcanzado una reconstrucción conceptual del mundo que es cada vez más amplia, profunda y exacta.

Un mundo le es dado al hombre; su gloria no es soportar o despreciar este mundo, sino enriquecerlo construyendo otros universos. Amansa y remoldea la naturaleza sometiéndola a sus propias necesidades; construye la sociedad y es a su vez construido por ella; trata luego de remoldear este ambiente artificial para adaptarlo a sus propias necesidades animales y espirituales, así como a sus sueños: crea así el mundo de los artefactos y el mundo de la cultura. La ciencia como actividad –como investigación– pertenece a la vida social; en cuanto se la aplica al mejoramiento de nuestro medio natural y artificial, a la invención y manufactura de bienes materiales y culturales, la ciencia se convierte en tecnología. Sin embargo, la ciencia se nos aparece como la más deslumbrante y asombrosa de las estrellas de la cultura cuando la consideramos como un bien por sí mismo, esto es, como un sistema de ideas establecidas provisionalmente (conocimiento científico), y como una actividad productora de nuestras ideas (investigación científica).