Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Berkeley: què entenem per existir»

De Wikisofia

m (bot: - les vàries sensacions + les diverses sensacions)
m (bot: - pugui tenir percepció dels mateixos. + pugui tenir-ne percepció.)
Línia 6: Línia 6:
 
Quan dic que hi havia una olor, vull decirque va ser fet olor; si parlo d'un so, significo que va ser sentit; si d'un color o d'una figura determinada, no vull dir una altra cosa sinó que van ser percebuts per la vista o el tacte.
 
Quan dic que hi havia una olor, vull decirque va ser fet olor; si parlo d'un so, significo que va ser sentit; si d'un color o d'una figura determinada, no vull dir una altra cosa sinó que van ser percebuts per la vista o el tacte.
  
És l'única cosa que permeten entendre aquestes o semblants expressions. Perquè és incomprensible laafirmació de l'existència absoluta dels éssers que no pensen, prescindint totalment que puguin ser percebuts. El seu existir consisteix en això, en què se'ls percebi; i no els hi concep de cap manera fora de la ment o ser pensant que pugui tenir percepció dels mateixos.
+
És l'única cosa que permeten entendre aquestes o semblants expressions. Perquè és incomprensible laafirmació de l'existència absoluta dels éssers que no pensen, prescindint totalment que puguin ser percebuts. El seu existir consisteix en això, en què se'ls percebi; i no els hi concep de cap manera fora de la ment o ser pensant que pugui tenir-ne percepció.
 
{{Ref|Ref=''Principios del conocimiento humano'', Introducción, III (Orbis, Barcelona 1985, p. 42.|Títol=Principios del conocimiento humano|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Principios del conocimiento humano'', Introducción, III (Orbis, Barcelona 1985, p. 42.|Títol=Principios del conocimiento humano|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 18:25, 20 oct 2017

Que ni els nostres pensaments, ni les passions, ni les idees formades per la imaginació poden existir sense la ment, és el que tots admeten.

I, al meu semblar, no és menys evident que les diverses sensacions o idees impreses, per complexes i múltiples que siguin les combinacions en què es presentin (és a dir, qualssevol que siguin els objectes que així formin), no poden tenir existència si no és en una ment que les percebi. Estimo que pot obtenir-se un coneixement intuïtiu d'això per qualsevol que observi el que significa el terme existir quan s'aplica a coses materials. Així per exemple, aquesta taula en què escric, dic que existeix, això és, que la veig i la sento: i si jo estigués fora del meu estudi, diria també que ella existia, significant amb això que, si jo estigués en el meu estudi, podria percebre-la de nou, o que una altra ment que estigués allí present la podria percebre realment.

Quan dic que hi havia una olor, vull decirque va ser fet olor; si parlo d'un so, significo que va ser sentit; si d'un color o d'una figura determinada, no vull dir una altra cosa sinó que van ser percebuts per la vista o el tacte.

És l'única cosa que permeten entendre aquestes o semblants expressions. Perquè és incomprensible laafirmació de l'existència absoluta dels éssers que no pensen, prescindint totalment que puguin ser percebuts. El seu existir consisteix en això, en què se'ls percebi; i no els hi concep de cap manera fora de la ment o ser pensant que pugui tenir-ne percepció.

Principios del conocimiento humano, Introducción, III (Orbis, Barcelona 1985, p. 42.

Original en castellà

Que ni nuestros pensamientos, ni las pasiones, ni las ideas formadas por la imaginación pueden existir sin la mente, es lo que todos admiten.

Y, a mi parecer, no es menos evidente que las varias sensaciones o ideas impresas, por complejas y múltiples que sean las combinaciones en que se presenten (es decir, cualesquiera que sean los objetos que así formen), no pueden tener existencia si no es en una mente que las perciba. Estimo que puede obtenerse un conocimiento intuitivo de esto por cualquiera que observe lo que significa el término existir cuando se aplica a cosas materiales. Así por ejemplo, esta mesa en que escribo, digo que existe, esto es, que la veo y la siento: y si yo estuviera fuera de mi estudio, diría también que ella existía, significando con ello que, si yo estuviera en mi estudio, podría percibirla de nuevo, o que otra mente que estuviera allí presente la podría percibir realmente.

Cuando digo que había un olor, quiero decirque fue olido; si hablo de un sonido, significo que fue oído; si de un color o de una figura determinada, no quiero decir otra cosa sino que fueron percibidos por la vista o el tacto.

Es lo único que permiten entender ésas o parecidas expresiones. Porque es incomprensible laafirmación de la existencia absoluta de los seres que no piensan, prescindiendo totalmente de que puedan ser percibidos. Su existir consiste en esto, en que se los perciba; y no se los concibe en modo alguno fuera de la mente o ser pensante que pueda tener percepción de los mismos.