Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Berkeley: les percepcions són idees»

De Wikisofia

m (bot: - sentits, això és, + sentits, és a dir,)
Línia 16: Línia 16:
 
Hil.'''- '''No obstant això, encara que la teva opinió sigui veritable, no pots segurament negar que és xocant i contrària al sentit comú dels homes. Pregunta a un camarada si els arbres que estan allà lluny tenen una existència fora del seu esperit; quines respostes penses que et donarà?
 
Hil.'''- '''No obstant això, encara que la teva opinió sigui veritable, no pots segurament negar que és xocant i contrària al sentit comú dels homes. Pregunta a un camarada si els arbres que estan allà lluny tenen una existència fora del seu esperit; quines respostes penses que et donarà?
  
Fil.'''- '''La mateixa que jo, a saber: que existeixen fora del seu esperit. Però per a un cristià no pot ser xocant segurament el dir que l'arbre real existent fos del seu esperit és veritablement conegut i comprès per la ment infinita de Déu –és a dir, existeix en Ell–. Probablement en el primer moment no s'adonarà que això prova directa i immediatament a Déu, ja que el veritable ser d'un arbre o d'una altra cosa sensible implica un esperit en què existeix; però no pot negar la tesi mateixa. La qüestió debatuda entre els materialistes i jo no és si les coses tenen una existència real fos de l'esperit d'aquesta o aquella persona, sinó si tenen una existència absoluta diferent del ser percebudes per Déu i exterior a tots els esperits. [...]
+
Fil.'''- '''La mateixa que jo, a saber: que existeixen fora del seu esperit. Però per a un cristià no pot ser xocant segurament el dir que l'arbre real existent fora del seu esperit és veritablement conegut i comprès per la ment infinita de Déu –és a dir, existeix en Ell–. Probablement en el primer moment no s'adonarà que això prova directa i immediatament a Déu, ja que el veritable ser d'un arbre o d'una altra cosa sensible implica un esperit en què existeix; però no pot negar la tesi mateixa. La qüestió debatuda entre els materialistes i jo no és si les coses tenen una existència real fora de l'esperit d'aquesta o aquella persona, sinó si tenen una existència absoluta diferent del ser percebudes per Déu i exterior a tots els esperits. [...]
  
 
Hil.'''- '''Però, segons les teves nocions, quina diferència existeix entre les coses reals i les quimeres formades per la imaginació o les visions d'un somni, ja que es troben igualment en l'esperit?
 
Hil.'''- '''Però, segons les teves nocions, quina diferència existeix entre les coses reals i les quimeres formades per la imaginació o les visions d'un somni, ja que es troben igualment en l'esperit?

Revisió del 00:03, 8 set 2018

Hylas.- Però pots pensar seriosament que l'existència real de les coses sensibles consisteixi a ser percebudes actualment? I si és així, com esdevé que el gènere humà distingeix ambdues coses? Pregunta al primer home que trobis i et dirà que ser percebut és una cosa i existir una altra.

Philonous.- Em satisfà, Hylas, que apel·lis al sentit comú de les gents per a provar la veritat de la meva noció. Pregunta al jardiner per què creu que acullá en el jardí existeixen cirerers i et respondrà que perquè els veu i els toca; en una paraula, perquè els percep mitjançant els seus sentits. Pregunta-li per què pensa que no hi ha aquí un taronger i et respondrà que perquè no ho percep. Crida una cosa real si la percep pels sentits i diu que existeix o no existeix,però diu també que el que no és perceptible no té ser.

Hil.- No obstant això, Philonous, declaro que l'existència d'una cosa sensible consisteix a ser perceptible, però no a ser actualment percebuda.

Fil.- I què és perceptible més que una idea? I pot una idea existir sense ser percebuda actualment? Aquests són punts sobre els quals ja fa temps estem d'acord.

Hil.- No obstant això, encara que la teva opinió sigui veritable, no pots segurament negar que és xocant i contrària al sentit comú dels homes. Pregunta a un camarada si els arbres que estan allà lluny tenen una existència fora del seu esperit; quines respostes penses que et donarà?

Fil.- La mateixa que jo, a saber: que existeixen fora del seu esperit. Però per a un cristià no pot ser xocant segurament el dir que l'arbre real existent fora del seu esperit és veritablement conegut i comprès per la ment infinita de Déu –és a dir, existeix en Ell–. Probablement en el primer moment no s'adonarà que això prova directa i immediatament a Déu, ja que el veritable ser d'un arbre o d'una altra cosa sensible implica un esperit en què existeix; però no pot negar la tesi mateixa. La qüestió debatuda entre els materialistes i jo no és si les coses tenen una existència real fora de l'esperit d'aquesta o aquella persona, sinó si tenen una existència absoluta diferent del ser percebudes per Déu i exterior a tots els esperits. [...]

Hil.- Però, segons les teves nocions, quina diferència existeix entre les coses reals i les quimeres formades per la imaginació o les visions d'un somni, ja que es troben igualment en l'esperit?

Fil.- Les idees formades per la imaginació són febles i indistintes; a més, depenen enterament de la voluntat. En canvi, les idees percebudes pels sentits, és a dir, les coses reals, són més vivaces i clares, i sent impreses en l'esperit per un esperit diferent del nostre no depenen, com aquelles, de la voluntat. No hi ha, doncs, perill de confondre-les amb les precedents, i n'hi ha molt poc de confondre-les amb les visions del somni, que són fosques, irregulars i confuses. I encara que aquestes, la qual cosa mai succeirà, siguin tan vivaços i naturals, el que no estan enllaçades i no formen un tot amb les activitats precedents i subsegüents de la nostra vida pot distingir-les fàcilment de les realitats. En resum, sigui el que sigui el mètode que et serveixi per a distingir a la teva manera les coses de les quimeres, aquest mateix mètode em servirà també al meu, doncs serà, segons proposo, basant-te en alguna diferència percebuda i jo no et privaré d'alguna cosa que percebis.

Tres diálogos entre Hylas y Philonous, Espasa Calpe, Madrid 1952, p. 104-106.

Original en castellà

Hylas.- ¿Pero puedes pensar en serio que la existencia real de las cosas sensibles consista en ser percibidas actualmente? Y si es así, ¿cómo acontece que el género humano distingue ambas cosas? Pregunta al primer hombre que encuentres y te dirá que ser percibido es una cosa y existir otra.

Philonous.- Me satisface, Hylas, que apeles al sentido común de las gentes para probar la verdad de mi noción. Pregunta al jardinero por qué cree que acullá en el jardín existen cerezos y te responderá que porque los ve y los toca; en una palabra, porque los percibe mediante sus sentidos. Pregúntale por qué piensa que no hay aquí un naranjo y te responderá que porque no lo percibe. Llama una cosa real si la percibe por los sentidos y dice que existe o no existe,pero dice también que lo que no es perceptible no tiene ser.

Hil.- Sin embargo, Philonous, declaro que la existencia de una cosa sensible consiste en ser perceptible, pero no en ser actualmente percibida.

Fil.- ¿Y qué es perceptible más que una idea? ¿Y puede una idea existir sin ser percibida actualmente? Estos son puntos sobre los que ya hace tiempo estamos de acuerdo.

Hil.- Sin embargo, aunque tu opinión sea verdadera, no puedes seguramente negar que es chocante y contraria al sentido común de los hombres. Pregunta a un camarada si los árboles que están allá lejos tienen una existencia fuera de su espíritu; ¿qué respuestas piensas que te dará?

Fil.- La misma que yo, a saber: que existen fuera de su espíritu. Pero para un cristiano no puede ser chocante seguramente el decir que el árbol real existente fuera de su espíritu es verdaderamente conocido y comprendido por la mente infinita de Dios –es decir, existe en Él–. Probablemente en el primer momento no se dará cuenta de que ello prueba directa e inmediatamente a Dios, ya que el verdadero ser de un árbol o de otra cosa sensible implica un espíritu en que existe; pero no puede negar la tesis misma. La cuestión debatida entre los materialistas y yo no es si las cosas tienen una existencia real fuera del espíritu de esta o aquella persona, sino si tienen una existencia absoluta distinta del ser percibidas por Dios y exterior a todos los espíritus. [...]

Hil.- Pero, según tus nociones, ¿qué diferencia existe entre las cosas reales y las quimeras formadas por la imaginación o las visiones de un sueño, ya que se hallan igualmente en el espíritu?

Fil.- Las ideas formadas por la imaginación son débiles e indistintas; además, dependen enteramente de la voluntad. En cambio, las ideas percibidas por los sentidos, esto es, las cosa reales, son más vivaces y claras, y siendo impresas en el espíritu por un espíritu diferente del nuestro no dependen, como aquéllas, de la voluntad. No hay, pues, peligro de confundirlas con las precedentes, y lo hay muy poco de confundirlas con las visiones del sueño, que son oscuras, irregulares y confusas. Y aunque éstas, lo que jamás sucederá, sean tan vivaces y naturales, el que no están enlazadas y no forman un todo con las actividades precedentes y subsiguientes de nuestra vida puede distinguirlas fácilmente de las realidades. En resumen, sea el que sea el método que te sirva para distinguir a tu modo las cosas de las quimeras, este mismo método me servirá también al mío, pues será, según propongo, basándote en alguna diferencia percibida y yo no te privaré de algo que percibas.