Mostra la font per a Bergson: la intuïció més enllà de l'anàlisi i de la síntesi

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Bergson: la intuïció més enllà de l'anàlisi i de la síntesi|Idioma=Español}}

Però si la metafísica ha de procedir per intuïció si la intuïció té per objecte la mobilitat de la duració i si la duració és per essència psicològica, no acabem tancant a la filosofia en la contemplació exclusiva de si mateixa? No consisteix llavors la filosofia a contemplar-se simplement viure, «com un pastor abstret contempla l'aigua fluir?» Parlar així seria tornar a l'error que no hem cessat d'assenyalar des del principi d'aquest estudi. Seria desconèixer la naturalesa singular de la duració, i, al mateix temps, el caràcter essencialment actiu de la intuïció metafísica. Seria no veure que només el mètode que parlem permet superar tant l'idealisme com el realisme, afirmar l'existència dels objectes inferiors i superiors a nosaltres encara que, no obstant això, en determinat sentit, interiors a nosaltres, fer-los coexistir junts sense dificultat, dissipar progressivament les obscuritats que l'anàlisi acumula entorn dels grans problemes. Sense abordar aquí l'estudi d'aquests diferents punts, ens limitarem a mostrar com la intuïció que parlem no és un acte únic sinó una sèrie indefinida d'actes, tots ells indubtablement del mateix gènere, però cadascun d'una espècie molt particular, i com aquesta diversitat d'actes correspon a tots els graus de l'ésser.

Si tracto d{{'}}''analitzar'' la duració, és a dir, de resoldre-la en conceptes ja fets, estic obligat, per la naturalesa mateixa del concepte i de l'anàlisi, a adoptar sobre la ''duració en general ''dos enfocaments oposats, amb els quals després pretendré recompondre-la. Aquesta combinació no podrà presentar ni una diversitat de graus ni una varietat de formes: és o no és. Diré, per exemple, que hi ha d'una banda una ''multiplicitat ''d'estats de consciència successius i per un altre una ''unitat ''que els reuneix. La duració serà la «síntesi» d'aquesta unitat i d'aquesta multiplicitat, operació misteriosa de la qual no es veu, repeteixo, com comportaria matisos o graus. En aquesta hipòtesi no hi ha, no pot haver-hi més que una duració única, aquella en la qual nostra consciència opera habitualment. Per a fixar les idees, si adoptem la duració sota l'aspecte simple d'un moviment que es realitza en l'espai, i pretenem reduir a conceptes el moviment considerat representatiu del Temps, tindrem, d'una banda, un nombre tan gran com es vulgui de punts de la trajectòria, i per un altre, una unitat abstracta que els reuneix, com un fil que mantingués juntes les perles d'un collaret. Entre aquesta multiplicitat abstracta i aquesta unitat abstracta, la combinació, una vegada plantejada com a possible, és alguna cosa singular en la qual trobem més matisos dels quals en aritmètica admet una suma de nombres donats. Però si en lloc de pretendre analitzar la duració (és a dir, en el fons fer la síntesi amb els conceptes) ens instal·lem primerament en ella mitjançant un esforç d'intuïció, tenim la sensació d'una certa ''tensió ''ben determinada; aquesta determinació mateixa apareix com a selecció entre una infinitat de durades possibles. Des d'aquest moment es perceben durades tan nombroses com es vulgui, totes molt diferents entre si, encara que cadascuna d'elles, reduïda a conceptes, és a dir, considerada exteriorment des de dos punts de vista oposats, es refereix sempre a la mateixa combinació indefinible del múltiple i de l'un.
{{Ref|Ref=''La intuición más allá del análisis y de la síntesis'' en ''Memoria y vida. Textos escogidos por Gilles Deleuze, ''Alianza, Madrid 1977, p. 42-44.|Títol=''Memoria y vida. Textos escogidos por Gilles Deleuze, |Cita=true}}
{{InfoWiki}}