Accions

Recurs

Bergson: la diferència, objecte de la intuïció

De Wikisofia

La revisió el 22:02, 24 maig 2017 per Sofibot (discussió | contribucions) (modificant original)

Sean, per exemple, tots els matisos de l'arc de Sant Martí, els del violeta i del blau, els del verd, del groc i del vermell. No creiem trair la idea matriu del senyor Ravaisson dient que hi hauria dues formes de determinar el que tots ells tenen en comú i, per tant, de filosofar sobre elles. La primera consistiria simplement a dir que són colors. La idea abstracta i general de color es converteix així en la unitat en què la diversitat dels matisos es reuneix. Però no obtenim aquesta idea general de color més que esborrant del vermell el que ho fa vermell, de blau el que ho fa blau, del verd el que ho fa verd; no podem definir-la més que dient que no representa ni roent, ni al blau ni al verd; és una afirmació feta de negacions, una forma que circumscriu el buit. A ella s'até el filòsof que roman en l'abstracte. Per mitjà de generalització creixent creu encaminar-se cap a la unificació de les coses: i és que procedeix per extinció gradual de la llum que feia ressaltar les diferències entre els matisos, i acaba confonent-los junts en una foscor comuna. Molt diferent és el mètode d'unificació veritable. Consistiria a prendre els mil matisos del blau, del violeta, del verd, del groc, del vermell, i, fent-los passar per una lent convergent, reunir-los en un mateix punt. Llavors apareixeria en tota la seva esplendor la pura llum blanca, la qual, percebuda aquí sota en els matisos que la dispersen, tancaria allà a dalt, en la seva unitat indivisa, la diversitat indefinida dels rajos multicolors. Llavors es revelaria també, fins a en cada matís agafat aïlladament, la qual cosa l'ull no notava al principi, la llum blanca que participa, la il·luminació comuna d'on treu la seva coloració pròpia. Tal és, sens dubte, segons el senyor Ravaisson, la classe de visió que hem d'exigir a la metafísica. De la contemplació d'un marbre antic podrà sortir, per als ulls del veritable filòsof, més veritat concentrada de la qual hi ha, en estat difús, en tot un tractat de filosofia. L'objecte de la metafísica consisteix en aprehendre en les existències individuals, i a perseguir, fins a la font d'on emana, el raig particular que, conferint a cadascuna d'elles el seu matís propi, ho relaciona d'aquesta manera amb la llum universal.

Pensamiento y movimiento, en Memoria y vida. Textos escogidos por Gilles Deleuze, Alianza, Madrid 1977, p. 37-38.

Original en castellà

Sean, por ejemplo, todos los matices del arco iris, los del violeta y del azul, los del verde, del amarillo y del rojo. No creemos traicionar la idea matriz del señor Ravaisson diciendo que habría dos formas de determinar lo que todos ellos tienen en común y, por tanto, de filosofar sobre ellas. La primera consistiría simplemente en decir que son colores. La idea abstracta y general de color se convierte así en la unidad en que la diversidad de los matices se reúne. Pero no obtenemos esta idea general de color más que borrando del rojo lo que lo hace rojo, de azul lo que lo hace azul, del verde lo que lo hace verde; no podemos definirla más que diciendo que no representa ni al rojo, ni al azul ni al verde; es una afirmación hecha de negaciones, una forma que circunscribe el vacío. A ella se atiene el filósofo que permanece en lo abstracto. Por medio de generalización creciente cree encaminarse hacia la unificación de las cosas: y es que procede por extinción gradual de la luz que hacía resaltar las diferencias entre los matices, y termina confundiéndolos juntos en una oscuridad común. Muy distinto es el método de unificación verdadera. Consistiría en tomar los mil matices del azul, del violeta, del verde, del amarillo, del rojo, y, haciéndolos pasar por una lente convergente, reunirlos en un mismo punto. Entonces aparecería en todo su esplendor la pura luz blanca, la cual, percibida aquí abajo en los matices que la dispersan, encerraría allá arriba, en su unidad indivisa, la diversidad indefinida de los rayos multicolores. Entonces se revelaría también, hasta en cada matiz cogido aisladamente, lo que el ojo no notaba al principio, la luz blanca de que participa, la iluminación común de donde saca su coloración propia. Tal es, sin duda, según el señor Ravaisson, la clase de visión que tenemos que exigir a la metafísica. De la contemplación de un mármol antiguo podrá salir, para los ojos del verdadero filósofo, más verdad concentrada de la que hay, en estado difuso, en todo un tratado de filosofía. El objeto de la metafísica consiste en aprehender en las existencias individuales, y en perseguir, hasta la fuente de donde emana, el rayo particular que, confiriendo a cada una de ellas su matiz propio, lo relaciona de ese modo con la luz universal.