Mostra la font per a Bergson: la diferència, objecte de la intuïció

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Bergson: la diferència, objecte de la intuïció|Idioma=Español}}
Siguin, per exemple, tots els matisos de l'arc de Sant Martí, els del violeta i del blau, els del verd, del groc i del vermell. No creiem trair la idea matriu del senyor Ravaisson dient que hi hauria dues formes de determinar el que tots ells tenen en comú i, per tant, de filosofar sobre elles. La primera consistiria simplement a dir que són colors. La idea abstracta i general de color es converteix així en la unitat en què la diversitat dels matisos es reuneix. Però no obtenim aquesta idea general de color més que esborrant del vermell el que el fa vermell, de blau el que el fa blau, del verd el que ho fa verd; no podem definir-la més que dient que no representa ni roent, ni al blau ni al verd; és una afirmació feta de negacions, una forma que circumscriu el buit. A ella s'até el filòsof que roman en l'abstracte. Per mitjà de generalització creixent creu encaminar-se cap a la unificació de les coses: i és que procedeix per extinció gradual de la llum que feia ressaltar les diferències entre els matisos, i acaba confonent-los junts en una foscor comuna. Molt diferent és el mètode d'unificació veritable. Consistiria a prendre els mil matisos del blau, del violeta, del verd, del groc, del vermell, i, fent-los passar per una lent convergent, reunir-los en un mateix punt. Llavors apareixeria en tota la seva esplendor la pura llum blanca, la qual, percebuda aquí sota en els matisos que la dispersen, tancaria allà a dalt, en la seva unitat indivisa, la diversitat indefinida dels rajos multicolors. Llavors es revelaria també, fins a en cada matís agafat aïlladament, allò que l'ull no notava al principi, la llum blanca que participa, la il·luminació comuna d'on treu la seva coloració pròpia. Tal és, sens dubte, segons el senyor Ravaisson, la classe de visió que hem d'exigir a la metafísica. De la contemplació d'un marbre antic podrà sortir, per als ulls del veritable filòsof, més veritat concentrada de la qual hi ha, en estat difús, en tot un tractat de filosofia. L'objecte de la metafísica consisteix a aprehendre en les existències individuals, i a perseguir, fins a la font d'on emana, el raig particular que, conferint a cadascuna d'elles el seu matís propi, el relaciona d'aquesta manera amb la llum universal.
{{Ref|Ref=''Pensamiento y movimiento,'' en ''Memoria y vida. Textos escogidos por Gilles Deleuze, ''Alianza, Madrid 1977, p. 37-38.|Títol=Pensamiento y movimiento,'' en ''Memoria y vida. Textos escogidos por Gilles Deleuze, |Cita=true}}
{{InfoWiki}}