Recurs:Bergson: l'exemple de les campanades per mostrar dos tipus de consciència



Fins i tot en l'estat de vetlla, l'experiència quotidiana ens hauria d'ensenyar a establir la diferència entre la duració-qualitat, aquella que la consciència assoleix immediatament, aquella que probablement percep l'animal, i el temps materialitzat, per dir-ho així, el temps esdevingut quantitat per un desenvolupament en l'espai. En el moment en què escric aquestes ratlles, un rellotge veí toca l'hora; però la meva orella, distreta, no se n'adona fins que ja han sonat unes quantes campanades; així, doncs, no les he comptades. I, nogensmenys, en tinc prou de fer un esforç d'atenció retrospectiva per a fer la suma de les quatre campanades que ja han sonat i afegir-les a les que sento. Si, tornant a mi mateix, m'interrogo acuradament sobre això que acaba de passar, m'adono que els quatre primers sons m'havien colpit l'orella i fins i tot commogut la consciència, però que les sensacions produïdes per cadascun d'ells, en lloc de juxtaposar-se, s'havien fos les unes en les altres de manera que dotaven el conjunt d'un aspecte propi, de manera que en feien una espècie de frase musical. Per a avaluar retrospectivament el nombre de campanades tocades, he provat de reconstituir aquesta frase amb el pensament; la imaginació ha tocat un cop, després dos, després tres, i mentre no ha arribat al número exacte quatre, la sensibilitat, consultada, ha respost que l'efecte total diferia qualitativament. Havia constatat a la seva manera, doncs, la successió de quatre campanades tocades, però ben altrament que per una addició, i sense fer-hi intervenir la imatge d'una juxtaposició de termes distinta. En resum, el nombre de campanades ha estat percebut com a qualitat i no com a quantitat; la duració es presenta així a la consciència immediata i conserva aquesta forma mentre no cedeix el lloc a una representació simbòlica, treta de l'extensió. — Distingim, doncs, per a concloure, dues formes de la multiplicitat, dues apreciacions molt diferents de la duració, dos aspectes de la vida conscient. A sota de la duració homogènia, símbol extensiu de la duració vertadera, una psicologia atenta destria una duració els moments heterogenis de la qual es penetren; a sota de la multiplicitat numèrica dels estats conscients, una multiplicitat qualitativa; a sota del jo amb els estats ben definits, un jo en què successió implica fusió i organització. Però molt sovint ens acontentem amb el primer, és a dir, amb l'ombra del jo projectada en l'espai homogeni. La consciència, turmentada per un desig insaciable de distingir, substitueix la realitat pel símbol, o no percep la realitat sinó a través del símbol. Com que el jo, refractat així i, per això mateix, subdividit, es presta infinitament millor a les exigències de la vida social en general i del llenguatge en particular, ella el prefereix i perd a poc a poc el jo fonamental.

________________________________________________________

Henri Bergson, Assaig sobre les dades immediates de la consciència.

Edicions 62, Barcelona, 1991. Traducció de Jaume Casals. p. 158-159 (Equivalents a les pàgs 94-95 de l'edició original francesa i de les pàgs. 84-85 de l'edició de les Oeuvres de Bergson, Édition du centenaire, PUF , París, 1959).