Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Ayer: el que serà, serà»

De Wikisofia

(modificant original)
m (bot: -El que va a passar va a passar +El que ha de passar passarà)
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Es pot dir que, si el postulat del determinisme és vàlid, llavors el futur es podrà explicar en termes del passat; i això significa que, si un conegués el suficient del passat, seria capaç de predir el futur. Però en aquest cas, la qual cosa esdevindrà en el futur, ja està decidit. I com es pot dir llavors que jo sóc lliure? El que va a passar va a passar, i res del que jo faci podrà impedir-ho. Si el determinisme té raó, jo sóc el presoner sense remei del fat.
+
Es pot dir que, si el postulat del determinisme és vàlid, llavors el futur es podrà explicar en termes del passat; i això significa que, si un conegués el suficient del passat, seria capaç de predir el futur. Però en aquest cas, la qual cosa esdevindrà en el futur, ja està decidit. I com es pot dir llavors que jo sóc lliure? El que ha de passar passarà, i res del que jo faci podrà impedir-ho. Si el determinisme té raó, jo sóc el presoner sense remei del fat.
  
 
Però, què es vol dir en dir que el curs futur dels esdeveniments està ja decidit? Si el que es vol dir és que alguna persona ho ha ordenat, llavors la proposició és falsa. Però si l'única cosa que es vol dir és que, en principi, és possible deduir-ho d'una sèrie de fets particulars del passat, juntament amb les adequades lleis generals, llavors, encara que això sigui veritat, això no implica, en últim terme, que jo sigui el presoner del fat, sense remei. Ni tan sols implica que les meves accions no introdueixin cap diferència respecte del futur, perquè elles són causes, tant com a efectes; de manera que, si fossin diferents, les seves conseqüències serien també diferents. El que implica és que el meu comportament pot ser predit; però dir que el meu comportament pot ser predit no és a dir que jo estigui actuant sota constricció. En realitat és veritat que jo no puc escapar a la meva destinació si s'entén que això no significa sinó que faré el que faré. Però això és una tautologia, exactament el mateix que és una tautologia que va a passar el que va passar. I tautologies com aquestes no proven absolutament res sobre la llibertat de la voluntat.
 
Però, què es vol dir en dir que el curs futur dels esdeveniments està ja decidit? Si el que es vol dir és que alguna persona ho ha ordenat, llavors la proposició és falsa. Però si l'única cosa que es vol dir és que, en principi, és possible deduir-ho d'una sèrie de fets particulars del passat, juntament amb les adequades lleis generals, llavors, encara que això sigui veritat, això no implica, en últim terme, que jo sigui el presoner del fat, sense remei. Ni tan sols implica que les meves accions no introdueixin cap diferència respecte del futur, perquè elles són causes, tant com a efectes; de manera que, si fossin diferents, les seves conseqüències serien també diferents. El que implica és que el meu comportament pot ser predit; però dir que el meu comportament pot ser predit no és a dir que jo estigui actuant sota constricció. En realitat és veritat que jo no puc escapar a la meva destinació si s'entén que això no significa sinó que faré el que faré. Però això és una tautologia, exactament el mateix que és una tautologia que va a passar el que va passar. I tautologies com aquestes no proven absolutament res sobre la llibertat de la voluntat.
 
{{Ref|Ref=''Ensayos filosóficos'', Planeta-Agostini, Barcelona 1986, p. 255-256.|Títol=Ensayos filosóficos|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Ensayos filosóficos'', Planeta-Agostini, Barcelona 1986, p. 255-256.|Títol=Ensayos filosóficos|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 23:25, 9 ago 2017

Es pot dir que, si el postulat del determinisme és vàlid, llavors el futur es podrà explicar en termes del passat; i això significa que, si un conegués el suficient del passat, seria capaç de predir el futur. Però en aquest cas, la qual cosa esdevindrà en el futur, ja està decidit. I com es pot dir llavors que jo sóc lliure? El que ha de passar passarà, i res del que jo faci podrà impedir-ho. Si el determinisme té raó, jo sóc el presoner sense remei del fat.

Però, què es vol dir en dir que el curs futur dels esdeveniments està ja decidit? Si el que es vol dir és que alguna persona ho ha ordenat, llavors la proposició és falsa. Però si l'única cosa que es vol dir és que, en principi, és possible deduir-ho d'una sèrie de fets particulars del passat, juntament amb les adequades lleis generals, llavors, encara que això sigui veritat, això no implica, en últim terme, que jo sigui el presoner del fat, sense remei. Ni tan sols implica que les meves accions no introdueixin cap diferència respecte del futur, perquè elles són causes, tant com a efectes; de manera que, si fossin diferents, les seves conseqüències serien també diferents. El que implica és que el meu comportament pot ser predit; però dir que el meu comportament pot ser predit no és a dir que jo estigui actuant sota constricció. En realitat és veritat que jo no puc escapar a la meva destinació si s'entén que això no significa sinó que faré el que faré. Però això és una tautologia, exactament el mateix que és una tautologia que va a passar el que va passar. I tautologies com aquestes no proven absolutament res sobre la llibertat de la voluntat.

Ensayos filosóficos, Planeta-Agostini, Barcelona 1986, p. 255-256.

Original en castellà

Se puede decir que, si el postulado del determinismo es válido, entonces el futuro se podrá explicar en términos del pasado; y esto significa que, si uno conociese lo suficiente del pasado, sería capaz de predecir el futuro. Pero en ese caso, lo que acontecerá en el futuro, ya está decidido. ¿Y cómo se puede decir entonces que yo soy libre? Lo que va a pasar va a pasar, y nada de lo que yo haga podrá impedirlo. Si el determinismo está en lo cierto, yo soy el prisionero sin remedio del hado.

Pero, ¿qué se quiere decir al decir que el curso futuro de los acontecimientos está ya decidido? Si lo que se quiere decir es que alguna persona lo ha ordenado, entonces la proposición es falsa. Pero si lo único que se quiere decir es que, en principio, es posible deducirlo de una serie de hechos particulares del pasado, juntamente con las adecuadas leyes generales, entonces, aunque esto sea verdad, ello no implica, en último término, que yo sea el prisionero del hado, sin remedio. Ni siquiera implica que mis acciones no introduzcan ninguna diferencia respecto del futuro, porque ellas son causas, tanto como efectos; de manera que, si fuesen distintas, sus consecuencias serían también distintas. Lo que implica es que mi comportamiento puede ser predicho; pero decir que mi comportamiento puede ser predicho no es decir que yo esté actuando bajo constricción. En realidad es verdad que yo no puedo escapar a mi destino si se entiende que esto no significa sino que haré lo que haré. Pero esto es una tautología, exactamente lo mismo que es una tautología que va a pasar lo que va a pasar. Y tautologías como éstas no prueban absolutamente nada acerca de la libertad de la voluntad.