Accions

Recurs

Ayer: el criteri de verificabilitat aplicat a substància

De Wikisofia

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

Suposem que es descobreixi un quadre i que se suggereixi que ha estat pintat per Goya. Per a tractar aquest tipus de qüestions hi ha un procediment definit. Els experts examinen el quadre per a establir en quina forma s'assembla als treballs de Goya reconeguts com a autèntics, i per a determinar si porta algun signe característic de falsificació; investiguen en documents de l'època a la recerca de testimoniatges sobre l'existència d'aquesta pintura, etc. Al final potser estan encara en desacord, però cadascun d'ells sap quins elements probatoris servirien per a confirmar o desvirtuar la seva opinió. Suposi's ara que aquests homes han estudiat filosofia i que alguns d'ells afirmen que el quadre de què es tracta és un conjunt d'idees en la ment de qui el percep, o en la ment de Déu, mentre els altres sostenen que és objectivament real. Quina possible experiència podria tenir qualsevol d'ells que resultés pertinent per a la solució d'aquesta disputa d'una manera o una altra? En el sentit ordinari del terme «real», en el que se l'oposa a «il·lusori», la realitat del quadre no es posa en dubte. Els contrincants estan convençuts que, en aquest sentit, el quadre és real, per haver tingut una sèrie coordinada de sensacions visuals i tàctils. Hi ha algun procediment similar per mitjà del qual podrien descobrir si el quadre és real, en el sentit que el terme «real» s'oposa a «ideal»? Evidentment no n'hi ha. Però llavors el problema és fictici, segons el nostre criteri; el que no vol dir que la controvèrsia realisme-idealisme hagi de descartar-se sense més, ja que se la pot considerar legítimament com una disputa relativa a l'anàlisi de proposicions existencials i involucra per tant un problema lògic que, com veurem, és susceptible de ser resolt en forma definitiva. El que acabem de demostrar és que la qüestió en disputa entre idealistes i realistes es fa fictícia quan se li dóna, com succeeix sovint, una interpretació metafísica.

Lenguaje, verdad y lógica, Eudeba, Buenos Aires 1971, 2ª ed., p. 48.

Original en castellà

Supongamos que se descubra un cuadro y que se sugiera que ha sido pintado por Goya. Para tratar este tipo de cuestiones existe un procedimiento definido. Los expertos examinan el cuadro para establecer en qué forma se parece a los trabajos de Goya reconocidos como auténticos, y para determinar si lleva algún signo característico de falsificación; investigan en documentos de la época en busca de testimonios sobre la existencia de dicha pintura, etc. Al final quizá estén todavía en desacuerdo, pero cada uno de ellos sabe qué elementos probatorios servirían para confirmar o desvirtuar su opinión. Supóngase ahora que estos hombres han estudiado filosofía y que algunos de ellos afirmen que el cuadro de que se trata es un conjunto de ideas en la mente de quien lo percibe, o en la mente de Dios, mientras los otros sostienen que es objetivamente real. ¿Qué posible experiencia podría tener cualquiera de ellos que resultara pertinente para la solución de esta disputa de una manera u otra? En el sentido ordinario del término «real», en el que se lo opone a «ilusorio», la realidad del cuadro no se pone en duda. Los contrincantes están convencidos de que, en este sentido, el cuadro es real, por haber tenido una serie coordinada de sensaciones visuales y táctiles. ¿Hay algún procedimiento similar por cuyo intermedio podrían descubrir si el cuadro es real, en el sentido de que el término «real» se opone a «ideal»? Evidentemente no lo hay. Pero entonces el problema es ficticio, según nuestro criterio; lo cual no quiere decir que la controversia realismo-idealismo tenga que descartarse sin más, ya que se la puede considerar legítimamente como una disputa relativa al análisis de proposiciones existenciales e involucra por tanto un problema lógico que, como veremos, es susceptible de ser resuelto en forma definitiva. Lo que acabamos de demostrar es que la cuestión en disputa entre idealistas y realistas se hace ficticia cuando se le da, como sucede a menudo, una interpretación metafísica.