Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: principi d'identitat»

De Wikisofia

(adding es)
m (bot: - que ho negui. + que el negui.)
 
(6 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
Hay un principio en los seres, relativamente al cual no se puede incurrir en error, precisamente ha de suceder lo contrario, esto es, que se está siempre en lo cierto. Este principio es el siguiente: no es posible que una misma cosa sea y no sea a un mismo tiempo; y lo mismo sucede en todas las demás oposiciones absolutas. No cabe demostración de este principio; y, sin embargo, se puede refutar al que lo niegue. En efecto, no hay otro principio más cierto que éste, del cual pudiera deducírsele por el razonamiento, y era preciso que fuera así para que hubiera realmente demostración. Pero si se quiere demostrar al que pretenda que las proposiciones opuestas son igualmente verdaderas que está en un error, será preciso tomar un objeto que sea idéntico a sí propio, en cuanto puede ser y no ser el mismo en uno solo y mismo momento, y el cual, sin embargo, conforme al sistema, no sea idéntico. Es la única manera de refutar al que pretende que es posible que la afirmación y la negación de una misma cosa sean verdaderas al mismo tiempo. Por otra parte, los que quieren conversar entre sí deben comprenderse, porque ¿cómo puede sin esta condición haber entre ellos comunicación de pensamientos? Es preciso, por lo tanto, que cada una de las palabras sea conocida, que exprese una cosa, no muchas, sino una sola; o bien, si tienen muchos sentidos, es preciso que indique claramente el objeto que al presente se quiere indicar con la palabra. En cuanto al que dice que tal cosa es y no es, niega lo mismo que afirma, y por consiguiente afirma que la palabra no significa lo que significa. Pero esto es imposible; es imposible, si la expresión ''tal cosa ''tiene un sentido, que la negación de la misma cosa sea verdadera. Si la palabra designa la existencia de un objeto, y esta existencia es una realidad, necesariamente es una realidad; pero lo que existe necesariamente no puede al mismo tiempo no existir. Es, por tanto, imposible que las afirmaciones opuestas sean verdaderas al mismo tiempo respecto del mismo ser.
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki
 
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
}}
 
}}
Línia 9: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Hi ha un principi en els éssers, relativament al qual no es pot incórrer en error, precisament ha de succeir el contrari, això és, que s'està sempre en la veritat. Aquest principi és el següent: no és possible que una mateixa cosa sigui i no sigui a un mateix temps; i el mateix succeeix en totes les altres oposicions absolutes. No cap demostració d'aquest principi; i, no obstant això, es pot refutar al que ho negui. En efecte, no hi ha un altre principi més cert que aquest, del com pogués deduir-se-li pel raonament, i calia que fos així perquè hi hagués realment demostració. Però si es vol demostrar al que pretengui que les proposicions oposades són igualment veritables que està en un error, caldrà prendre un objecte que sigui idèntic a si propi, quan pot ser i no ser el mateix en un solament i mateix moment, i el qual, no obstant això, conforme al sistema, no sigui idèntic. És l'única manera de refutar al que pretén que és possible que l'afirmació i la negació d'una mateixa cosa siguin veritables al mateix temps. D'altra banda, els que volen conversar entre si han de comprendre's, perquè com pugues sense aquesta condició haver-hi entre ells comunicació de pensaments? Cal, per tant, que cadascuna de les paraules sigui coneguda, que expressi una cosa, no moltes, sinó una sola; o bé, si tenen molts sentits, cal que indiqui clarament l'objecte que al present es vol indicar amb la paraula. Quant al que diu que tal cosa és i no és, nega el mateix que afirma, i per tant afirma que la paraula no significa el que significa. Però això és impossible; és impossible, si l'expressió ''tal cosa ''té un sentit, que la negació de la mateixa cosa sigui veritable. Si la paraula designa l'existència d'un objecte, i aquesta existència és una realitat, necessàriament és una realitat; però el que existeix necessàriament no pot al mateix temps no existir. És, per tant, impossible que les afirmacions oposades siguin veritables al mateix temps respecte del mateix ésser.
+
Hi ha un principi en els éssers, relativament al qual no es pot incórrer en error, precisament ha de succeir el contrari, és a dir, que s'està sempre en la veritat. Aquest principi és el següent: no és possible que una mateixa cosa sigui i no sigui a un mateix temps; i el mateix succeeix en totes les altres oposicions absolutes. No hi ha cap demostració d'aquest principi; i, no obstant això, es pot refutar al que el negui. En efecte, no hi ha un altre principi més cert que aquest, del qual hom pogués deduir-lo pel raonament, i calia que fos així perquè hi hagués realment demostració. Però si es vol demostrar al que pretengui que les proposicions oposades són igualment veritables que està en un error, caldrà prendre un objecte que sigui idèntic a si propi, en la mesura que pot ser i no ser el mateix en un solament i mateix moment, i el qual, no obstant això, conforme al sistema, no sigui idèntic. És l'única manera de refutar al que pretén que és possible que l'afirmació i la negació d'una mateixa cosa siguin veritables al mateix temps. D'altra banda, els que volen conversar entre si han de comprendre's, perquè com pot sense aquesta condició haver-hi entre ells comunicació de pensaments? Cal, per tant, que cadascuna de les paraules sigui coneguda, que expressi una cosa, no moltes, sinó una sola; o bé, si tenen molts sentits, cal que indiqui clarament l'objecte que al present es vol indicar amb la paraula. Quant al que diu que tal cosa és i no és, nega el mateix que afirma, i per tant afirma que la paraula no significa el que significa. Però això és impossible; és impossible, si l'expressió ''tal cosa ''té un sentit, que la negació de la mateixa cosa sigui veritable. Si la paraula designa l'existència d'un objecte, i aquesta existència és una realitat, necessàriament és una realitat; però el que existeix necessàriament no pot al mateix temps no existir. És, per tant, impossible que les afirmacions oposades siguin veritables al mateix temps respecte del mateix ésser.
 
{{Ref|Ref=''Metafísica'', XI, 5 (Espasa Calpe, Madrid 1988, p. 279-280).|Títol=Metafísica|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Metafísica'', XI, 5 (Espasa Calpe, Madrid 1988, p. 279-280).|Títol=Metafísica|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 14:19, 3 nov 2018

Hi ha un principi en els éssers, relativament al qual no es pot incórrer en error, precisament ha de succeir el contrari, és a dir, que s'està sempre en la veritat. Aquest principi és el següent: no és possible que una mateixa cosa sigui i no sigui a un mateix temps; i el mateix succeeix en totes les altres oposicions absolutes. No hi ha cap demostració d'aquest principi; i, no obstant això, es pot refutar al que el negui. En efecte, no hi ha un altre principi més cert que aquest, del qual hom pogués deduir-lo pel raonament, i calia que fos així perquè hi hagués realment demostració. Però si es vol demostrar al que pretengui que les proposicions oposades són igualment veritables que està en un error, caldrà prendre un objecte que sigui idèntic a si propi, en la mesura que pot ser i no ser el mateix en un solament i mateix moment, i el qual, no obstant això, conforme al sistema, no sigui idèntic. És l'única manera de refutar al que pretén que és possible que l'afirmació i la negació d'una mateixa cosa siguin veritables al mateix temps. D'altra banda, els que volen conversar entre si han de comprendre's, perquè com pot sense aquesta condició haver-hi entre ells comunicació de pensaments? Cal, per tant, que cadascuna de les paraules sigui coneguda, que expressi una cosa, no moltes, sinó una sola; o bé, si tenen molts sentits, cal que indiqui clarament l'objecte que al present es vol indicar amb la paraula. Quant al que diu que tal cosa és i no és, nega el mateix que afirma, i per tant afirma que la paraula no significa el que significa. Però això és impossible; és impossible, si l'expressió tal cosa té un sentit, que la negació de la mateixa cosa sigui veritable. Si la paraula designa l'existència d'un objecte, i aquesta existència és una realitat, necessàriament és una realitat; però el que existeix necessàriament no pot al mateix temps no existir. És, per tant, impossible que les afirmacions oposades siguin veritables al mateix temps respecte del mateix ésser.

Metafísica, XI, 5 (Espasa Calpe, Madrid 1988, p. 279-280).

Original en castellà

Hay un principio en los seres, relativamente al cual no se puede incurrir en error, precisamente ha de suceder lo contrario, esto es, que se está siempre en lo cierto. Este principio es el siguiente: no es posible que una misma cosa sea y no sea a un mismo tiempo; y lo mismo sucede en todas las demás oposiciones absolutas. No cabe demostración de este principio; y, sin embargo, se puede refutar al que lo niegue. En efecto, no hay otro principio más cierto que éste, del cual pudiera deducírsele por el razonamiento, y era preciso que fuera así para que hubiera realmente demostración. Pero si se quiere demostrar al que pretenda que las proposiciones opuestas son igualmente verdaderas que está en un error, será preciso tomar un objeto que sea idéntico a sí propio, en cuanto puede ser y no ser el mismo en uno solo y mismo momento, y el cual, sin embargo, conforme al sistema, no sea idéntico. Es la única manera de refutar al que pretende que es posible que la afirmación y la negación de una misma cosa sean verdaderas al mismo tiempo. Por otra parte, los que quieren conversar entre sí deben comprenderse, porque ¿cómo puede sin esta condición haber entre ellos comunicación de pensamientos? Es preciso, por lo tanto, que cada una de las palabras sea conocida, que exprese una cosa, no muchas, sino una sola; o bien, si tienen muchos sentidos, es preciso que indique claramente el objeto que al presente se quiere indicar con la palabra. En cuanto al que dice que tal cosa es y no es, niega lo mismo que afirma, y por consiguiente afirma que la palabra no significa lo que significa. Pero esto es imposible; es imposible, si la expresión tal cosa tiene un sentido, que la negación de la misma cosa sea verdadera. Si la palabra designa la existencia de un objeto, y esta existencia es una realidad, necesariamente es una realidad; pero lo que existe necesariamente no puede al mismo tiempo no existir. Es, por tanto, imposible que las afirmaciones opuestas sean verdaderas al mismo tiempo respecto del mismo ser.