Aristòtil: les quatre causes

Fetes aquestes distincions, hem d'examinar les causes, quines i quantes són, ja que l'objecte d'aquesta investigació és el conèixer i no creiem conèixer alguna cosa si abans no hem establert en cada cas el «perquè» (cosa que significa captar la causa primera) [la més propera], és evident que haurem d'examinar quant es refereix a la generació i a la destrucció i a tot canvi natural, a fi que, coneixent els seus principis, puguem intentar referir a ells cadascuna de les nostres investigacions. En aquest sentit es diu que és causa (1) aquell constitutiu intern del que alguna cosa està feta, com per exemple, el bronze respecte de l'estàtua o la plata respecte de la copa, i els gèneres del bronze o de la plata. En un altre sentit (2) és la forma o el model, és a dir, la definició de l'essència i els seus gèneres (com la causa d'una octava és la relació del dos a l'un, i en general el nombre), i les parts de la definició. En un altre sentit (3) és el principi primer d'on prové el canvi o el repòs, com el que vol alguna cosa és causa, com és també causa el pare respecte del seu fill, i en general el que fa alguna cosa respecte del fet, i el que fa canviar alguna cosa respecte del canviat. I en un altre sentit (4) causa és el fi, això és, aquella cosa per a la qual és quelcom, per exemple, el passejar respecte de la salut. Ja que, per què passegem? I això responem: per a estar sans, i en dir-ho creiem haver indicat la causa. I també qualsevol cosa que, sent moguda per una altra cosa, arriba a ser un mitjà respecte de la fi, com l'aprimar, la purgació, els fàrmacs i els instruments quirúrgics arriben a ser mitjans respecte a la salut. Totes aquestes coses són per a un fi, i es diferencien entre si en què unes són activitats i unes altres, instruments. Tales són, doncs, els sentits en què es diu d'alguna cosa que és causa. Però, com a causa es diu en diversos sentits, ocorre també que una mateixa cosa té diverses causes, i no per accident. Així, en el cas d'una estàtua, tant l'art de l'escultor com el bronze són causes d'ella, i causes de l'estàtua com a estàtua i no pel que fa a una altra cosa; però no ho són de la mateixa manera: un és causa com a matèria, un altre com allò d'on prové el moviment. Hi ha també coses que són recíprocament causes; així l'exercici és causa del bon estat del cos i aquest de l'exercici, encara que no de la mateixa manera: el bon estat del cos és causa com a fi, l'exercici com a principi del moviment. A més, una mateixa cosa pot ser causa de contraris, doncs així com la presència d'una cosa és causa d'una altra, de vegades la seva absència és responsable en cas contrari; per exemple, l'absència del pilot és causa del naufragi i la seva presència és causa de la salvació de la nau. Així doncs, totes les causes que hem esmentat es redueixen manifestament a quatre classes. Les lletres són causa respecte de les síl·labes, la matèria respecte dels objectes artificials, el foc i els altres elements ho són respecte dels cossos, les parts respecte del tot i les premisses respecte de la conclusió: totes són causes en el sentit de ser allò que estan fetes les coses. En aquestes, unes són causes en tant que són el subjecte subjacent, com en el cas de les parts, unes altres són causes en tant que són la seva essència, i aquesta és el tot o el compost o la forma. I la llavor, el metge, el que vol alguna cosa i, en general, el que fa alguna cosa, tots aquests són causes en el sentit de ser el principi d'on prové el canvi o el repòs. I unes altres que són causes en el sentit de ser la fi o el bé de les coses, perquè allò per a què les coses són tendeix a ser el millor i la seva fi; i no hi ha diferència, és a dir, que aquest fi és el bé mateix o el bé aparent.

Física, II, 3 (Gredos, Madrid 1995, p. 140-144).

---

Original en castellà

Hechas estas distinciones, tenemosque examinar las causas, cuáles y cuántas son. Puesto que el objeto de esta investigación es el conocer y no creemos conocer algo si antes no hemos establecido en cada caso el «porqué» (lo cual significa captar la causa primera) [la más próxima], es evidente que tendremos que examinar cuanto se refiere a la generación y a la destrucción y a todo cambio natural, a fin de que, conociendo sus principios, podamos intentar referir a ellos cada una de nuestras investigaciones. En este sentido se dice que es causa (1) aquel constitutivo interno de lo que algo está hecho, como por ejemplo, el bronce respecto de la estatua o la plata respecto de la copa, y los géneros del bronce o de la plata. En otro sentido (2) es la forma o el modelo, esto es, la definición de la esencia y sus géneros (como la causa de una octava es la relación del dos al uno, y en general el número), y las partes de la definición. En otro sentido (3) es el principio primero de donde proviene el cambio o el reposo, como el que quiere algo es causa, como es también causa el padre respecto de su hijo, y en general el que hace algo respecto de lo hecho, y lo que hace cambiar algo respecto de lo cambiado. Y en otro sentido (4) causa es el fin, esto es, aquello para lo cual es algo, por ejemplo, el pasear respecto de la salud. Pues ¿por qué paseamos? A lo que respondemos: para estar sanos, y al decir esto creemos haber indicado la causa. Y también cualquier cosa que, siendo movida por otra cosa, llega a ser un medio respecto del fin, como el adelgazar, la purgación, los fármacos y los instrumentos quirúrgicos llegan a ser medios con respecto a la salud. Todas estas cosas son para un fin, y se diferencian entre sí en que unas son actividades y otras instrumentos. Tales son, pues, los sentidos en que se dice de algo que es causa. Pero, como causa se dice en varios sentidos, ocurre también que una misma cosa tiene varias causas, y no por accidente. Así, en el caso de una estatua, tanto el arte del escultor como el bronce son causas de ella, y causas de la estatua en tanto que estatua y no con respecto a otra cosa; pero no lo son del mismo modo: uno es causa como materia, otro como aquello de donde proviene el movimiento. Hay también cosas que son recíprocamente causas; así el ejercicio es causa del buen estado del cuerpo y éste del ejercicio, aunque no del mismo modo: el buen estado del cuerpo es causa como fin, el ejercicio como principio del movimiento. Además, una misma cosa puede ser causa de contrarios, pues así como la presencia de una cosa es causa de otra, a veces su ausencia es responsable de lo contrario; por ejemplo, la ausencia del piloto es causa del naufragio y su presencia es causa de la salvación de la nave. Así pues, todas las causas que hemos mencionado se reducen manifiestamente a cuatro clases. Las letras son causa respecto de las sílabas, la materia respecto de los objetos artificiales, el fuego y los otros elementos lo son respecto de los cuerpos, las partes respecto del todo y las premisas respecto de la conclusión: todas son causas en el sentido de ser aquello de que están hechas las cosas. En éstas, unas son causas en cuanto que son el sujeto subyacente, como en el caso de las partes, otras son causas en cuanto que son su esencia, y ésta es el todo o el compuesto o la forma. Y la semilla, el médico, el que quiere algo y, en general, el que hace algo, todos éstos son causas en el sentido de ser el principio de donde proviene el cambio o el reposo. Y otras que son causas en el sentido de ser el fin o el bien de las cosas, pues aquello para lo cual las cosas son tiende a ser lo mejor y su fin; y no hay diferencia, es decir, que este fin, es el bien mismo o el bien aparente.